Gestió privada, serveis públics i corrupció

En un anterior article parlava de la possibilitat d'introduir la corrupció en els concursos públics de l'administració, per la manipulació de les bases que els defineixen. Una altra causa que la provoca és el nepotisme, consistent en el fet que el polític interfereix el procés col·locant una persona de la seva confiança, per controlar aquests temes i, es diu, agilitzar-ne la gestió. No hi ha res més nefast, en la lluita per la transparència, que aquesta estigui en mans de persones que han estat afavorides per a l'ocupació d'un càrrec. Aquest ja no és ell. Es deu a qui l'hi ha posat. És una forma de comprar voluntats, d'esclavatge intel·lectual, de treball vicari.

I no oblidem que la corrupció té com a principal aliada la manca de transparència. La ciutadania té un concepte de la transparència que s'aparta molt, massa, de la que tenen els polítics i d'aquí ve la gran desafecció de la política i que molts diguin que tots els polítics són iguals de corruptes, fet que evidentment no és cert.

Crec que molts dels escàndols de contractes tenen la seva base en això que he explicat. I com solucionar-ho? Amb tècnics preparats, escollits per mèrits, orgullosos de la seva feina. Que anteposin la voluntat de servei a la comunitat a un ingrés econòmic sucós. Amb polítics que estiguin per la seva feina i no per la d'interferir en la dels tècnics. Ja se sap que sempre és millor fer la feina d'un nivell inferior, és menys estressant i a sobre després pots culpar els altres dels errors.

Cal evitar que les empreses atraguin els bons tècnics, perquè quan es detecta un bon tècnic a l'administració, qui l'empaita? Les empreses que tracten amb l'administració. I amb quina finalitat? La d'utilitzar els seus coneixements per optar i aconseguir els concursos. Aquí té sentit el concepte funcionari i la seva seguretat en el treball com a avantatge alternatiu a l'econòmica.

A aquest país li cal fer un replantejament dels termes que he explicat, si no volem trobar-nos d'aquí a uns anys en múltiples escàndols de corrupció i de mals serveis. La corrupció és càncer per a la democràcia.

Ara ningú no té dret a impugnar un concurs si no és concursant, i qui concursa no ho farà perquè el que vol és entrar en la roda, entrar en el club de privilegiats que posarà veto, amb la seva influència, a futurs concursants.

Si l'administració no té prou coneixements estarà sempre en mans dels concursants, els quals només lluiten pel repartiment del pastís. Qui en surt perjudicat és l'erari públic proveït pels ciutadans. L'administració ha de definir i controlar els serveis i aquesta feina l'ha de fer bé. La feina s'ha de deixar en mans del qui la farà millor, que pot ser perfectament l'empresa privada, però si l'administració no fa bé la seva tasca, definir i controlar, l'empresa farà malament la seva en benefici propi.

La ciutadania s'ha d'implicar més en la gestió de la democràcia. Cadascú des del seu coneixement. No ens hem de conformar practicant oci vicari o treball vicari en els respectius llocs de treball. Tots veiem coses que soscaven la democràcia i sovint callem. La por no és bona companyia per a res. Si fem així, com després protestarem? Tan indignes ens considerem del que tenim? La democràcia no ens és deguda, només la defensarem si ens hi impliquem.