Front comú per defensar el paper dels ajuntaments
Alcaldes de diferent color polític defensen la necessitat que la llei catalana de governs locals reforci la funció del món local
Es vol contrarestar la llei estatal del PP, que li treu competències
A la vida hi ha moltes coses que no són de color blanc o negre, i ni tan sols gris. Molts cops depenen simplement del prisma amb què cadascú se les miri. Això succeeix també amb les lleis, tot i que en aquest cas es podria afirmar que la seva interpretació depèn sovint del color polític amb què l'observador les analitza. En el cas de la nova llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) que ha promogut el govern espanyol i que buida de competències els ajuntaments, abunden les veus crítiques, sobretot si es burxa en el món local.
De fet, un 90% dels consistoris catalans de tots els colors polítics, a excepció del PP, han portat aquesta llei al Tribunal Constitucional.
Les diferències polítiques es fan més evidents en el cas de la nova llei de governs locals que s'està tramitant al Parlament de Catalunya, a instàncies del govern, i que, entre altres coses, preveu l'eliminació del Consell Comarcal del Barcelonès per
racionalitzar administracions i serveis.
La nova llei té aspectes que no agraden al PSC, i així es va fer evident ahir, al debat organitzat per alcaldes.eu i El Punt Avui. Antoni Balmón, alcalde socialista de Cornellà i vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, veu en la llei de governs locals alguns tics que, a parer seu, semblen inspirats en la llei del PP: “L'actual proposta de llei de governs locals està molt contaminada per la llei del PP”, va alertar.
Per Balmón, el text que s'està debatent al Parlament “no blinda prou els ajuntaments i no garanteix que puguem continuar prestant els serveis que oferien fins al 31 de desembre, abans que la LRSAL entrés en vigor”.
Menys competències
Amb la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local que ha impulsat el Partit Popular, els municipis no poden assumir competències que no li són pròpies (llevat de comptades excepcions). A més, els ajuntaments que no compleixin els criteris econòmics de sostenibilitat financera es veuran castigats amb la retirada de la gestió dels seus serveis obligatoris.
L'alcalde socialista de Cornellà veu en la redacció de la llei catalana una oportunitat per frenar el text imposat des de Madrid, però creu que no s'estan fent bé els deures. Fent una al·lusió irònica a la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya de decidir a les urnes el futur del país, Balmón va afirmar: “Ara que a Catalunya estem en un moment en què volem decidir-ho tot, on realment podem decidir ho tenim aturat”, sentencia.
Allò que el PSC interpreta que els municipis quedaran lligats de mans i peus a l'hora de prestar serveis als ciutadans, el govern ho veu com una oportunitat per evitar que la LRSAL envaeixi competències. “Si una cosa vol la llei de governs locals és blindar les competències del món municipal, tal i com el tenim concebut”, va defensar el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Marc Prat. Ara bé, va matisar que no es pot eludir la necessitat de “preveure límits en la prestació de serveis i mecanismes de control de la despesa perquè tot té un cost i, en cas de sobrepassar-lo, això ho acaben pagant els ciutadans”.
El representant del govern no va concretar el calendari que s'ha previst per a l'entrada en vigor de la nova llei. Ara s'iniciarà la fase de discussió de les esmenes que presentaran els diversos grups polítics amb representació al Parlament, un dels darrers passos a seguir abans de l'aprovació.
Nou xoc d'interessos
El que no planteja cap dubte per als presents al debat és que la llei catalana primarà sobre l'estatal, ja que l'Estatut del 2006 reconeix com a matèria exclusiva de la Generalitat l'organització local. Aquest element, però, difícilment evitarà un nou conflicte entre el govern català i l'espanyol. La LRSAL no només obvia aquesta singularitat sinó que únicament reconeix les excepcions competencials del País Basc, Navarra, Aragó, Ceuta i Melilla. El conflicte està servit. El més probable és que sigui el Tribunal Constitucional el que acabi valorant quin principi constitucional preval, el de l'autonomia local o el de l'estabilitat pressupostària sobre el qual es basa el PP.
En qualsevol cas, el govern català considera que el que convé fer ara és “agilitzar la llei dels governs locals”. “Com més aviat la tinguem, molt millor, perquè donarà seguretat jurídica al món local amb vista a poder continuar prestant serveis”, va sentenciar Marc Prat.
La llei de governs locals de Catalunya respecta tots els municipis existents al país però fomenta la fusió voluntària allà on estigui justificat per motius històrics, econòmics identitaris o geogràfics. La nova llei que es va començar a tramitar al Parlament a finals de l'any 2013 i que aspira a ser un escut a la llei estatal neix d'un acord inicial entre CiU i ERC.