El nyap de Castor costarà 1.350 milions al consumidor

Reial decret del Consell de Ministres i carpetada al fracassat projecte d'emmagatzematge de gas submarí a la costa de l'Ebre. El magatzem Castor no tornarà a ser operatiu i quedarà, de moment, en estat d'“hibernació”. És la primera part d'una notícia que també quantifica en 1.350,7 milions d'euros els diners que caldrà pagar a l'empresa Escal UGS en concepte d'indemnització per la concessió d'explotació d'una planta que mai no ha arribat a ser operativa. De fet, l'empresa, participada majoritàriament per la constructora ACS de Florentino Pérez, ja va renunciar a la concessió de la planta el juny passat, un cop el Tribunal Suprem va dictaminar que tindria dret a una indemnització si es tancava el magatzem arran dels sismes ocasionats.

Ara, i segons estableix el mateix decret llei que el Consell de Ministres va aprovar ahir, les instal·lacions passaran a ser tutelades per Enagás, concretament per la seva filial Enagás Transporte, que serà l'encarregada de fer-ne el manteniment mentre estigui en període d'hibernació i que serà, també, la que realitzarà els informes tècnics necessaris que haurien de determinar, a la llarga, si la planta es pot desmantellar o no. “Per acord del Consell de Ministres es podria posar fi a la hibernació si els estudis tècnics ho aconsellen o establir el desmantellament en condicions segures”, deia ahir la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, un cop fet l'anunci.

Sigui com sigui, la planta no es podrà explotar i, més enllà d'aquestes tasques de manteniment, el paper important que juga Enagás Transporte és el de fer-se càrrec de pagar els 1.350,7 milions d'indemnització a Escal UGS que el reial decret llei reconeix. A canvi de la bestreta, l'empresa que actua com a transportista de gas tindrà un dret de cobrament a través del sistema gasista i això el que vol dir és que seran els consumidors de gas els que acabaran
pagant els 1.350 milions d'euros a través de la factura durant els pròxims 30 anys. A banda del cost de la indemnització, a la factura del client també recaurà el que costi mantenir les instal·lacions, ara en hibernació. La solució, segons la mateixa vicepresidenta del govern, suposarà un estalvi per al sistema gasista de 110 milions d'euros anuals a partir del 2017, ja que tenir la planta en hibernació és més barat que si s'hagués posat en funcionament.

Insult al ciutadà

Sense depurar cap tipus de responsabilitat ni admetre que l'estalvi real per al consumidor hauria estat no fer el magatzem, Sáenz de Santamaría va donar per bo un reial decret que aporta una “solució” a un projecte que havia quedat suspès. Ahir, però, des del mateix Congrés es va qualificar l'operació de “manual de cleptocràcia organitzada i institucional que no pot quedar impune”. Eren les critiques d'un diputat de Compromís, que també parlava d'una resolució que és “un insult al ciutadà”. Hi va haver crítiques similars des d'IU i també des de l'associació de consumidors Facua, que ja van anunciar que demanaran que s'investiguin les persones que van prendre decisions en aquest cas.

Per la seva part, des de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia
es valorava positivament una notícia que dóna per mort el projecte, tot i qualificar de “tràgica” la xifra de 1.350 milions d'euros que haurà de pagar el consumidor. “Aquí hi ha responsabilitats compartides que s'han d'assumir”, deia la portaveu, Cristina Reverté. Tot i que amb el reial decret es doni per tancat l'assumpte, per a la plataforma la feina encara no s'ha acabat i, en aquest sentit, recordava la seva intenció de fer arribar a les administracions europees les respectives denúncies perquè es depurin responsa-
bilitats, tant pel que fa a
les administracions estatals que van prendre decisions com pel que fa referència als organismes europeus que les van avalar.

Des de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia també es mostraven escèptics davant la porta oberta a un futur desmantellament i per això Cristina Reverté recordava que “mantenir la plataforma té uns costos que no cal assumir”, i que vetllaran “perquè es desmantelli i es restableixi l'ecosistema i quedi tot igual que abans”.