JOSEP ANDREU
PRESIDENT DEL PORT DE TARRAGONA
“Demà podem posar quatre trens a Europa”
necess
“Els operadors que tenim ja han mostrat interès pel corredor”
“A efectes de logística mundial, som complementaris amb Barcelona i València”
El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, també espera el dia 19 una decisió a favor de “l'eix d'activitats del Mediterrani”, expressió que prefereix a la de corredor. Amb un trànsit de 33 milions de tones de mercaderies i uns 250.000 contenidors l'any, el port és el cinquè de l'Estat. L'any que ve estarà acabat el moll d'Andalusia, el dels contenidors, i el projecte següent és l'estació intermodal interna, que serà “no sols per al port, sinó que s'obrirà a tothom del territori que la vulgui usar”.
Quin benefici suposaria l'eix per al port?
La bondat és clara. Si demà mateix ens posessin l'ample de via, a curt termini ja podríem moure quatre trens a la setmana cap a Europa, entre les línies que ja tenim i les que podríem captar de seguida.
Ara mateix, hi perden, per no tenir-lo?
A curt termini tampoc ens resta res, perquè tenim bona connexió amb el nostre hinterland a Madrid i la vall de l'Ebre; el veiem més a mitjà i llarg termini. Podem seguir el referent del port de Barcelona, i el de València s'hi pot afegir, perquè som complementaris a efectes de logística mundial, i a Europa hi ha lloc per a tots.
Els ha amenaçat cap companyia de marxar o de no venir si no s'acaba fent?
D'ultimàtums no n'hem tingut. Les companyies presents han mostrat interès, començant per DP World, que ha desenvolupat el projecte de la terminal de contenidors, amb una capacitat de fins a un milió i mig. Quan van venir, ja hi comptaven, amb el corredor. D'altra banda tenim altres operadors de càrrega general, i l'automobilístic Bergé, interessats a situar el nostre port al centre d'Europa.
Es desmobilitzaran molts camions...
Apostar pel projecte d'ample europeu no és anar contra el sector dels camioners, a qui sempre donarem suport perquè són intrínsecs a la logística portuària. El seu moviment, però, s'acabarà limitant a distàncies curtes i mitjanes, de 300 o 400 km fins als punts finals de distribució. Les grans rutes europees es deixaran per al ferrocarril, fet que també eliminarà embussos i sinistralitat, i és més sostenible.
Es penedeix ara de no haver reclamat l'eix el 2003? S'han perdut vuit anys?
Mirar les coses amb perspectiva sempre et dóna més possibilitats de valorar-les, i dels qui tenim responsabilitats s'espera que prenguem les decisions quan toca. Però sóc partidari de mirar endavant, i no tinc cap dubte que l'eix mediterrani entrarà a la xarxa europea. És de calaix.