Ferida urbana sargida

A principi del segle XX la gran Barcelona començava a ser una realitat emergent que, entre altres reptes, havia de resoldre la deficient connexió de l'Eixample de Cerdà amb municipis recentment agregats com Sant Joan d'Horta. Amb aquesta idea al cap, l'urbanista francès Léon Jaussely va planificar el 1903 l'obertura de la ronda del Mig dins un conjunt d'eixos viaris nous que havien de vertebrar la ciutat del futur. Els plans de Jaussely, però, només es van concretar en part, i més d'un segle després aquest cinturó s'ha convertit en un corredor parcialment cobert d'alta densitat de trànsit que ha provocat una profunda ferida en la trama urbana del seu recorregut, entre la plaça Cerdà i l'avinguda Rio de Janeiro, als límits de Nou Barris. I per a una metròpoli, Barcelona, que darrerament ha fet una aposta política decidida per acotar la circulació de pas pel centre, l'existència d'aquesta veritable autopista urbana era un anatema. Calia repensar-la.

Amb aquesta premissa i el repte de reduir-hi el volum de trànsit un mínim d'un 20%, durant el mandat anterior es va aprofundir en latransformació dels trams descoberts de la ronda del Mig, partint d'uns criteris d'actuació homogenis recollits en un document amb data del 25 de gener del 2006. Uns quants d'aquests criteris són comprimir la calçada de circulació –per norma general, de 6 a 8 carrils– i, en inversa proporció, ampliar fins a 5,6 metres l'amplada de les voreres, renovar xarxes de serveis i limitar la velocitat de circulació a 50 km/h, i també col·locar elements d'enjardinament o mobiliari urbà i ampliar l'oferta d'aparcaments a la zona. Un dels trams en què l'impacte d'aquesta reordenació ha estat més visible són els 1,6 quilòmetres de General Mitre que van des de la Via Augusta fins a Lesseps. En aquest sector les obres s'han executat en quatre fases, per mirar de reduir-ne el gran impacte que té sobre els veïns i el trànsit rodat de la zona. Una de les actuacions més complexes ha estat la construcció d'un aparcament subterrani de quatre plantes amb capacitat per a 254 vehicles als jardins de Josep Amat. Ara, però, ja està enllestida, així com la urbanització del sector de General Mitre entre Mandri i la Via Augusta, on la setmana passada es van acabar de plantar els últims arbres a la mitjana central de la via.

Amb aquest tram central ja conclòs, la cosidura per suturar la ferida de l'antiga ronda del Mig està gairebé enllestida. De fet, ja fa mesos que es va culminar la metamorfosi de l'extrem situat més al nord-oest, amb la reforma de la plaça Lesseps i l'enderroc de l'antic viaducte del Guinardó, acompanyada de la reforma de l túnel de la Rovira. Una operació que ha permès guanyar i alliberar espai públic però que no ha estat exempta de polèmica, ja que s'ha mantingut un dels murs de l'antic viaducte entre els carrers Padilla i Cartagena que sobre el terreny fa un pendent intimidador i que s'ha cobert de vegetació per intentar que adopti un aspecte més amable.

Els aproximadament 700 metres de la travessera de Dalt que van des de la plaça Lesseps fins al carrer Escorial, just a l'entrada de l'enèsim túnel, són els darrers que falten per donar el projecte per acabat. Les restriccions pressupostàries són l'argument que ha impedit reformular la secció d'aquest vial i, alhora, fer un nou pàrquing subterrani a l'altura dels jardins de Menéndez Pelayo. Una obra que, si no hi ha cap contratemps, s'afrontarà aquest mateix mandat. Quan s'hagi acabat, s'hauran invertit en total uns 140 milions per refer el corredor.