Eufemismes

Els diccionaris ho diuen ben clar: l'eufemisme és un “mot d'expressió atenuada, usat en lloc d'un altre inconvenient o desplaent”. Una de les paraules més desplaents deu ser dictadura: per això l'actual president de Xile ha ordenat que la del general Pinochet sigui substituïda en els llibres escolars per l'eufemisme règim militar. Manuel Fraga també va sostenir fins a la mort que la dictadura de Franco no havia estat tal, sinó un régimen extraordinario. I els membres del partit que va fundar es refereixen a aquell període com a régimen anterior.

Justament va ser la dictadura franquista la que va fer un ús generós dels eufemismes. Als morts del seu bàndol els anomenava caídos i els que afusellava morien per colapso cardíaco. Els treballadors eren productores; les vagues, conflictos laborales; les manifestacions, disturbios callejeros; els partits, asociaciones; el debat polític, contraste de pareceres; el Congrés, las Cortes; els diputats, procuradores; la censura, consulta previa; el català, l'euskera i el
gallec, lenguas vernáculas i el departament de premsa i propaganda, Ministerio de Información yTurismo. Quan Pius XII va instituir per al primer de maig la festa de Sant Josep Obrer,
a Espanya se'n va dir de San José Artesano. Si no hi havia més remei que fer servir el nom vertader de les coses, s'acompanyava sempre d'un adjectiu: la democràcia era orgànica, els sindicats, verticales i la llibertat de premsa, realista, paraula de Manuel Fraga Iribarne.

La transició democràtica va consagrar també els seus eufemismes històrics: de les nacions se'n va dir nacionalidades. I ara mateix, a Catalunya, el concert econòmic es diu pacte fiscal, les retallades, ajustaments i la taxa sanitària, tiquet moderador. El president Mas ha batut, en poc temps, el rècord d'eufemismes. Ha parlat del dret a decidir, de la transició nacional, de les aspiracions futures, de la sobirania plena i fins i tot de l'emancipació; tot per no haver de dir el mot que per a alguns és “inconvenient o desplaent”. Amb aquests jocs verbals, Mas s'ha convertit també en el campió del circumloqui. Tornem als diccionaris: “circumloqui és l'expressió per mitja de moltes paraules d'allò que podia dir-se amb una”.