“El meu avi Manel també era passador”
Oriol Tarrasón (Los misterios de Laura, de La 1, i Bandolera, Antena 3) té un vincle especial amb el personatge.
Com va crear el personatge?
Es dóna la casualitat que el meu avi es deia Manel, era de la Seu d'Urgell i igual que el meu personatge també es dedicava a passar gent a la frontera. El meu avi és mort, però vaig parlar molt amb la meva àvia, que em va explicar anècdotes i com ho va viure el meu avi, que van estar a punt de matar-lo dues vegades. Així, la sèrie em va servir també per parlar amb la meva família de la guerra. Vaig fer un treball d'apropament a tot aquest univers i després vaig visionar molts documentals de l'època i vaig llegir llibres.
Què va pensar quan l'hi van proposar?
El meu representant em va enviar el guió i em va traçar el personatge. Li vaig dir que en Manel havia de ser jo i li vaig explicar la història del meu avi. I, és clar, és una motivació afegida pel càsting. Són moments en què penses que el cosmos existeix.
S'ha sentit especialment compromès a l'hora de fer el personatge arran de la història del seu avi?
És un dels projectes que he fet de què tinc un especial record i il·lusió perquè s'estrenés, per veure'l, perquè és molt proper. Tots hem tingut avis que han viscut la guerra. Recordo que a Argelers una de les figurants es va posar a plorar i és perquè de nena havia estat al camp. Es van generar molts moments emotius durant el rodatge.
Tornarem pot ser un impuls per a la seva carrera a Catalunya?
Tant de bo, però són coses que no se saben mai. Però sí és cert que he treballat molt a Madrid, quant a tele. M'il·lusiona molt haver fet aquesta sèrie per haver-la gravat a Catalunya i en català.
Què hi haurà al desenllaç?
En aquest segon episodi París pren més força i en Manel i la Lola lluiten a la resistència francesa. També hi ha tota la trama de La Nueve. Quan s'allibera París, és un moment molt emotiu perquè s'acaba una guerra i perquè es retroben els personatges.
Cobrirà les expectatives de l'espectador?
Sí, perquè hi ha amor, patiment, moments heroics... El meu avi era un home molt íntegre, però no era un heroi. S'ha tractat d'ajustar l'heroïcitat amb el fet de ser un home normal.