El delicte de discriminar el pobre
Les entitats socials reclamen que agredir o vexar una persona per no tenir una llar sigui un agreujant
S'ha creat l'Observatori Hatento per denunciar aquests delictes
Diverses entitats socials han constituït l'Observatori Hatento de delictes d'odi contra les persones sense llar (hate és odi en anglès), que s'ha estrenat amb dades alarmants: un 47,1% de les persones sense llar han estat víctimes almenys d'una agressió. En les dones, el percentatge és del 60,4% i en els homes, del 44,1%. Són els resultats d'una enquesta feta a 261 persones sense llar de tot l'Estat, que s'ha presentat aquesta setmana a Barcelona.
“Volem saber l'extensió i les característiques del problema per veure com el solucionem. Hem de poder posar dades al patiment”, planteja la coordinadora de l'Observatori Hatento, Maribel Ramos. Així mateix, recorda que “dormir al carrer ja té un component de violència estructural, que s'agreuja per la violència directa de què són víctimes”.
Es tracta d'una iniciativa d'entitats de Barcelona –el Centre d'Acollida Assís –, Bilbao, Madrid, Sant Sebastià, Múrcia i Sevilla, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat i professionals com la policia perquè la discriminació de les persones pobres no quedi impune en cap àmbit. La intenció és aconseguir que agredir una persona en situació d'exclusió sigui un agreujant en el Codi Penal, com ho és la discriminació per motius racistes, d'homofòbia i contra persones amb discapacitat.
Els impulsors d'Hatento busquen per això la complicitat del món judicial. A Barcelona, dos jutges estan investigant dues agressions contra dues persones sense llar, una de l'abril passat i l'altra d'aquest juny, amb sis menors com a presumptes agressors. No és habitual. L'any 2013 la fiscalia de delictes d'odi i discriminació a Barcelona, pionera a destapar la discriminació contra col·lectius minoritaris, no va tramitar a Catalunya cap denúncia per aporofòbia, paraula que designa l'odi al pobre. Les agressions a minories són encara dades ocultes en les estadístiques policials i dels jutjats. Les persones més vulnerables són precisament les que no s'atreveixen a denunciar. “Desconfien del sistema i, a més, tenen por, perquè continuen al carrer desprotegides”, raona Ramos. Entitats socials i organismes com la fiscalia de delictes d'odi i discriminació, encapçalada pel fiscal Miguel Ángel Aguilar, implantada a la demarcació de Barcelona el 2009 i exportada a la resta de l'Estat espanyol el 2013, intenten fer pedagogia.
A més de falta de visibilitat, les lesions lleus i els insults als sense sostre que es denuncien acaben tramitats als jutjats com faltes de lesions, perquè el Codi Penal no recull com a agreujant la discriminació a la persona sense sostre. En casos de lesions menors, la fiscalia acostuma a acusar per un delicte contra la integritat moral i falta de lesions perquè el càstig no sigui només una multa i inclogui penes de presó.
En l'última memòria, la del 2013, el fiscal Aguilar precisa que si incloure la “identitat de gènere” com a causa de discriminació i posar “discapacitat” en lloc de “minusvàlid” ha millorat l'àmbit de cobertura, “troba a faltar la referència a l'aporofòbia com a causa de discriminació” en l'article 22.4 del Codi Penal, que agreuja els delictes de discriminació contra minories. El fiscal raona que, “de conformitat amb la normativa comunitària, és preferible fer referència a causes de discriminació i no a fòbies concretes”. És així com l'odi al pobre podria quedar comprès en: “Motius relatius a la situació socioeconòmica de la víctima.” Hi afegeix que, com que cada dia surten altres motius de discriminació que no estan recollits en l'article 22.4 –com l'aspecte físic, inclòs en la llei de seguretat alimentària del 2011– i per evitar una feixuga llista de motius, proposa tancar l'article amb un: “O qualsevol altra condició o circumstància personal o social.” En la recent reforma del Codi Penal, però, s'ha tornat a perdre una bona oportunitat perquè no hi ha quedat recollit.
El crim del caixer de Sant Gervasi, el precedent
El cas més colpidor a Catalunya va ser el crim de Rosario Endrinal, el cas del caixer. L'Audiència de Barcelona va condemnar a 17 anys de presó dos joves de 18 anys, que, amb un menor, van cremar viva aquesta dona que dormia en un caixer de Sant Gervasi, a Barcelona, el 2005. La van ruixar amb un líquid inflamable i van llançar una cigarreta que li va provocar cremades mortals. La sentència ho va qualificar d'assassinat amb traïdoria i danys.
L'acusació de l'entitat bancària va demanar que se'ls apliqués l'agreujant que recull l'apartat 4 de l'article 22 del Codi Penal. El tribunal va qualificar el crim de “violència jocosa i un procés de degradació del més feble”, però va qüestionar que el mòbil de l'agressió fos el fet que era una persona sense sostre: “La marginalitat i la situació d'exclusió social no estan recollides en l'apartat citat, la interpretació del qual ha de ser restrictiva, ja que són circumstàncies agreujants.” Certament, l'article 22.4 afirma: “És circumstància agreujant cometre un delicte per motius racistes, antisemites o que constitueixin qualsevol mena de discriminació referent a la ideologia, la religió o les creences de la víctima, l'ètnia, la raça o la nació a què pertany, el sexe i orientació sexual o la malaltia o discapacitat.”
El fiscal del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, fa anys que reclama una reforma per actualitzar figures delictives i l'agreujant específic que sancioni comportaments en què hi ha el mòbil de la “discriminació”, com l'odi al pobre. El concepte de discriminació es va incloure per primer cop en el Codi Penal del 1995.
