Un miler de gironins ja han donat el seu cos a la ciència
Des del 2009 fins al desembre del 2014 s'han fet 81 ingressos al servei de donació, que es fan efectius un cop mor el donant, amb una mitjana d'una vintena a l'any des del 2012
Una de les tècniques de conservació que s'utilitzen és la plastinació
El servei de donació del cos a la ciència de la Facultat de Medicina de la UdG, des que va entrar en funcionament, el 2009, i fins al desembre del 2014, ha registrat 913 persones de la demarcació de Girona que, en vida, voluntàriament i desinteressadament, han decidit donar el seu cos per a la docència i la investigació. L'ingrés al servei de donació es fa efectiu quan es produeix la defunció del donant. Pel que fa a la mitjana d'edat dels donants, es concentra en la franja que va dels 60 als 79 anys, i les dones mostren més predisposició a l'hora d'inscriure's en aquest servei. En el període esmentat, del 2009 al 2014, el nombre d'ingressos efectius –és a dir, de defuncions– ha estat de 81 persones. La quantitat d'ingressos per any s'ha estabilitzat i des del 2012 es voreja la vintena de difunts anuals.
Els professors titulars en anatomia humana i doctors en medicina Francisco Reina i Anna Carrera remarquen el seu profund “agraïment als donants i a les famílies”, i hi afegeixen que la decisió d'una persona de fer donació del seu cos “ha de ser considerada una contribució vital per al desenvolupament de la ciència mèdica”.
Les tècniques
Un cop es produeix l'ingrés del donant, hi ha moltes tècniques de conservació dels cossos, un cop fetes les preparacions, que tenen moltes aplicacions com ara la recerca i la docència. N'és un exemple la tècnica anomenada plastinació, que es fa servir al laboratori d'anatomia, però també n'hi ha d'altres d'habituals com ara seccions topogràfiques, talls prims, biseccions, disseccions convencionals, tècniques de tinció, injeccions intravasculars, corrosions, etc. “La plastinació és una tècnica més, ni més ni menys important”, destaca Reina. Amb tot, la possibilitat de dur a terme plastinació comporta grans avantatges, com explica Anna Carrera: “Ens permet disposar de preparacions anatòmiques molt perdurables en el temps, a diferència d'altres mètodes que requereixen líquids especials i neveres. Un altre factor important és que no es necessita res per conservar-les”, explica. I hi afegeix: “Aquestes preparacions tenen importància per a la docència perquè són molt manejables, ja que no es deterioren i tampoc requereixen taules especials o laboratoris amb extractors [molt relacionat amb el formol] perquè no desprenen vapors. A més, es poden manipular en una aula convencional o exposar-les, cosa que contribueix a la divulgació científica del coneixement del cos humà perquè arribi a la societat en general.”
Aquesta tècnica permet preparacions grans, tridimensionals, com ara un òrgan, o bé talls prims o semifins, que es poden tenyir per fer recerca en anatomia microscòpica, entre altres possibilitats. La plastinació és un procés que substitueix l'aigua dels òrgans per un polímer plàstic: “Si es treuen les molècules d'aigua, s'elimina la degradació del teixit”, explica Reina.
El mètode consta de tres fases. Primer, es deshidrata la preparació amb banys amb acetones i en congelació; l'acetona treu el 99% l'aigua. Un cop deshidratada, i dins d'un recipient d'acer inoxidable, s'hi posa el polímer –silicones– i es fa el buit, en estat de congelació. Així, es provoca que l'acetona s'evapori i l'espai l'ocupa el polímer. El procés dura uns quatre mesos.
LA DATA
LES XIFRES
“Es tracta d'un acte de generositat i altruisme”
J.T
El servei de donació es va iniciar l'any 2009, amb una senyora que va inaugurar oficialment el registre. Francisco Reina i Anna Carrera no s'estan de fer un agraïment, sentit i viscut, en nom de tot el professorat del departament d'anatomia i la Facultat de Medicina, a totes aquelles persones i familiars que, de manera altruista, decideixen donar el seu cos a la ciència.
El protocol per fer efectiva la donació és posar-se en contacte amb el servei de donació de la Facultat de Medicina, que exposa les condicions a l'interessat: se l'informa que, un cop traspassi, el seu cos serà ingressat a la facultat; que serà utilitzat tant per a la recerca com per a la docència –graus, postgraus i formació continuada d'especialistes–; que no es podrà acceptar el cos en els casos en què es requereixi una autòpsia; que es practicaran anàlisis, per a la seguretat dels professionals i dels estudiants, sobre el virus de l'hepatitis B i C i la sida, i que, en cas que doni positiu, no es podrà utilitzar. És important destacar l'agraïment a la família, perquè, a diferencia dels donants d'òrgans, en el cas dels que donen el cos a la ciència ha de ser la família la que n'informi el servei: “Es pot donar el cas que un donant que estigui inscrit hagi canviat d'opinió o bé que la família decideixi no fer-ho efectiu. Nosaltres accedim al cos sempre que la família ens n'informa”, indica Reina, i hi insisteix: “És per això que donem les gràcies a la família del donant, perquè és la que fa possible que la voluntat del seu familiar es dugui a terme. És per ells que sabem que podem disposar d'aquest donant, un cop traspassat.”
Reina i Carrera es mostren satisfets perquè “la societat gironina ha estat molt generosa”, destaca la doctora Carrera. Quan es va iniciar el servei, es van posar en contacte amb facultats de l'entorn que feia anys que ho feien, com la UAB i la UB, les quals els van facilitar la llista de donants de Girona.