JOSEP MARIA CARALPS
RESPONSABLE DE LA UNITAT DE CIRURGIA CARDÍACA DE L'HOSPITAL QUIRÓN BARCELONA
“L'èxit en els trasplantaments de cor està entre el 93% i el 94%”
“Persones operades fa 30 anys tenen una vida normal”
“Deixar de fumar, limitar l'alcohol, fer exercici i enfadar-se poc”
molt recomanable d'exercitar el cor
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Cor, el doctor Josep Maria Caralps va presentar ahir el seu nou llibre, Supercorazón (Ed. Planeta), un interessant recull de recomanacions i reflexions sobre la salut del cor –de moment, sense versió en català–. El director de l'equip mèdic que el 8 de maig del 1984 va portar a terme a l'hospital Sant Pau, de Barcelona, el primer trasplantament de cor amb èxit a l'Estat espanyol és un observador privilegiat de l'evolució i la realitat actual de la sanitat.
Ha canviat molt la medicina i la cirurgia del cor des del 1984?
La principal novetat és que ara tenim uns medicaments més potents i efectius per fer front al rebuig dels òrgans trasplantats, de manera que s'eviten millor les infeccions en els malalts. Pel que fa a la tècnica dels trasplantaments, tret de petits detalls, no ha canviat res.
La taxa d'èxits és ara més alta?
Avui en dia, entre el 93 i el 94% de malalts que reben un trasplantament de cor són vius al cap d'un any; a partir d'aquí, la supervivència depèn del tipus de reacció de rebuig que fa cada pacient. Hi ha moltes persones que vaig operar de trasplantament fa 20 o 25 anys i que tenen una vida normal.
Tenim més cura del nostre cor ara que el 1984?
Crec que sí, els mitjans de comunicació i les societats mèdiques estan fent un treball important en la prevenció de malalties cardiovasculars.
Promoure la prevenció és un dels motius del seu llibre?
Aquest és un del motius, intentar reconscienciar la gent perquè deixi els hàbits que perjudiquen el seu cor i, si poden, fer una vida més sana.
Quins són els seus consells?
Deixar de fumar, limitar la ingesta d'alcohol, fer exercici físic cada dia, prendre poca sal i enfadar-se poques vegades.
Aquesta última és de collita pròpia; què vol dir?
Vull dir no estar estressat, no respondre en excés a tots els estímuls externs a què estem sotmesos actualment.
Es refereix a internet?
No només internet. En la societat actual hi ha milions de pressions constants que ens angoixen, i això no és bo per al cor.
Entre els consells del seu llibre, recomana fer l'amor?
No ho diu de manera explícita, però és cert que ho he comentat en alguna entrevista. Fer l'amor és una bona activitat física, una forma molt recomanable d'exercitar el cor. A més, és un plaer; una activitat que va molt bé per al cor i per a la vida.
En el llibre sí que recomana fer exercici, però amb moderació...
Exactament, no és recomanable fer un exercici físic que ens extenuï i que acabem esbufegant i amb 200 pulsacions per minut. Totes les coses es poden fer amb moderació.
La hipertensió és una epidèmia?
La causa principal de mort en societats com la nostra són els trastorns cardiovasculars, en els quals la hipertensió arterial juga un paper important.
Què recorda en especial d'aquell 8 de maig del 1984?
Recordo la il·lusió que tot l'equip teníem a posar el màxim esforç perquè tot sortís bé. Com que ens havíem preparat bé i a consciència, afortunadament aquell trasplantament va ser un èxit.
No tenien la pressió psicològica d'estar fent una operació extraordinària?
No. Tot estava preparat fins als mínims detalls. Feia molt temps que hi treballàvem. Fixi's si no hi havia cap pressió que ni tan sols vam fer fotografies.
Com veu la situació de la sanitat pública i les retallades?
Aquesta situació no és positiva per a ningú, ni per als pacients ni per als metges i el personal sanitari en general; tampoc per a la imatge de país. Crec que hi ha moltes altres coses que es podien haver retallat abans que la sanitat pública. Des d'abaixar els sous dels polítics fins a fer desaparèixer les diputacions o el Senat...
També en aquest tema vostè té una llista de consells...
Per exemple es podrien augmentar els impostos als productes de gran luxe o posar impostos a les grans transaccions bancàries, com ara sembla que es vol fer, o una cosa senzillíssima que no molestaria ningú: es podrien aconseguir com a mínims uns 100 milions d'euros extres a l'any reduint un 10% els premis en loteries i altres jocs d'atzar.
Tot per dedicar-ho a la sanitat?
A sanitat i ensenyament, que és el més important. La sanitat demana cada vegada més recursos perquè la població viu més anys i perquè la tecnologia és cada vegada més avançada i costosa. Aquest increment no es pot mantenir si els estats no posen en pràctica nous sistemes de copagament de la sanitat, fent servir impostos sobre productes de superluxe o altres alternatives que pensin els polítics, aquesta és la seva feina. La sanitat pública no és gratuïta, es paga amb impostos o amb retencions de la nostra nòmina. Ara, cal treure recursos d'altres bandes perquè això continuï funcionant. A més, cal fer una millor administració dels recursos públics que es dediquen a sanitat. Quan vam fer el primer trasplantament de cor, a l'hospital de Sant Pau, el 1984, hi havia una única persona que era a la vegada director mèdic i gerent; ara n'hi ha cinquanta.
La qualitat de la sanitat pública se'n ressentirà?
Si la sanitat pública té una bona qualitat és gràcies als metges i al conjunt del personal sanitari. Ara les autoritats se'n refien, de la vocació i la dedicació dels metges, per mantenir el nivell. Saben que, independentment de les retallades o l'increment del nombre d'hores de feina que els imposin, els metges continuaran donant la cara i el cor perquè la sanitat no perdi qualitat.