Suspens en educació viària
resultats
Només tres de cada deu alumnes aproven en seguretat viària
Un 80% dels pares admet que “de vegades” no es corda el cinturó de seguretat
Consideren que parlar pel mòbil i conduir no suposa un risc
Suspens a tots els nivells. Només tres de cada deu alumnes entre tercer de primària i segon d'ESO aprova en educació viària, segons un estudi de la Fundació Mapfre, que posa en dubte, una vegada més, els teòrics avenços en matèria de seguretat viària dels darrers anys a l'Estat.
A més del suspens general dels estudiants, l'informe tampoc deixa en bona posició ni els progenitors dels menors ni els professors. Especialment significatiu és l'alt percentatge de pares (74%) que admeten que “de vegades” s'obliden de cordar-se el cinturó, curiosament un element de seguretat passiva en què més pedagogia han fet les autoritats de trànsit en els darrers anys. També sorprèn, d'altra banda, que la majoria de professors considerin que l'educació viària és innecessària i que un 34% dels docents no tingui els coneixements necessaris per impartir la matèria de seguretat viària.
“El triangle format entre nens, pares i professors no està funcionant”, diu Julio Laria, director general de l'institut de seguretat viària de la Fundació Mapfre. En aquest sentit, les dades de l'estudi no conviden a l'optimisme. Una de les conclusions és que els nens no són prou conscients de les conseqüències que implica comportar-se de manera poc segura com a vianants i conductors de bicis o motos. A més, la majoria dels alumnes, amb edats compreses entre els 5 i els 13 anys, no utilitza habitualment els passos de vianants. I el més preocupant: la majoria dels estudiants no espera que el semàfor estigui verd per creuar, un factor de risc de cara als atropellaments.
A banda de no cordar-se sempre el cinturó, l'estudi revela que els pares veuen aspectes relacionats amb el trànsit com a poc perillosos, com ara conduir amb excés de velocitat, manipular el GPS o parlar pel mòbil. Gairebé la meitat dels progenitors, a més, no coneix normes bàsiques vinculades amb els avançaments de ciclistes, una dada molt preocupant ja que es tracta d'un dels col·lectius amb les xifres més altes de victimització.
Esperança en el futur
Tot i les funestes conclusions de l'estudi, Julio Laria es mostra confiat a millorar els resultats en el futur. En aquest sentit, Laria destaca que els pares consideren “molt important” que els seus fills rebin educació viària, tot i que ara mateix la gran majoria desconeixen si els seus fills en reben. “En l'estudi hi ha contradiccions, un fet que fa pensar que tenim marge de millora”, afirma. Una segona dada per a l'optimisme és que professors i pares coincideixen a assenyalar que si es millorés la col·laboració entre famílies i col·legis el coneixement en seguretat viària milloraria substancialment. “L'escola és el lloc més important per ensenyar educació viària als menors”, diu Laria, que creu “fonamental” que els pares s'impliquin en l'educació viària dels nens.
“Els pares són models per als fills”, afegeix el director de l'institut de la Fundació Mapfre. En la mateixa línia s'expressa Imma Fuyà, presidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC). “Els pares han de conscienciar i sensibilitzar els seus fills en aspectes com ara l'ús de les noves tecnologies”, diu Fuyà.
Els pares passen en verd si van acompanyats dels fills
“Quan vaig sola pel carrer passo en vermell si no ve ningú”, assegura la Marta en un carrer proper a l'avinguda Tibidabo de Barcelona, a tocar de l'escola Canigó. En canvi, quan va en companyia de la seva “petita”, passa només quan el semàfor canvia a color verd. “Si no, és un mal exemple per a ells”, admet la Marta. Aquest canvi d'actitud a l'hora de creuar els passos de vianants també el pateix la Clara, de poc més de trenta anys. “Sí que passo en vermell, però quan vaig amb ell [Marc] no em deixa, em diu que ha d'estar verd”, explica. Que sap si estudia educació viària el seu fill petit? “No en tinc ni idea”, respon la Clara, que qualifica com a “molt negatius” els resultats de l'estudi de la Fundació Mapfre.
La Maria i la Blanca, de 15 anys i alumnes d'un institut de la zona, són conscients que no compleixen amb part de les recomanacions de seguretat viària, però els és igual. Totes dues admeten sense embuts que creuen “habitualment” en vermell pels passos de vianants de Barcelona. “Si veiem que no ve ningú, passem”, expliquen. Tampoc saben si han rebut mai formació en educació viària al seu institut. Just abans d'entrevistar-les acabaven de creuar un semàfor en vermell en una cruïlla del passeig de la Bonanova.