Educació

JOAQUIM MARIA PUIGVERT

VICERECTOR DE RELACIONS INSTITUCIONALS, SOCIETAT I CULTURA DE LA UDG

“Les biblioteques fan una difusió esplèndida”

Puigvert destaca que vint-i-dues càtedres de la UdG tenen vincles permanents amb trenta-dos municipis gironins

Ha rebut guardons i permet a estudiants d'ESO més coneixement de la seva població i de la Universitat

Historiador de Vilobí
Joaquim Maria Puigvert (Vilobí d'Onyar, 1959) és professor d'història contemporània a la Facultat de Lletres de la UdG i fa gairebé quatre anys que és el vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura. Abans, havia estat rector de Recerca i Humanitats.
Quan es formen, els majors de 50 anys coincideixen amb els més joves. Això té un gran impacte social

Puigvert atén aquest diari dijous al matí, un dia abans de l'acte protocol·lari d'inauguració del curs acadèmic 2011/2012. El vicerector acaba de participar en un col·loqui a Sevilla com a representant de la UdG. Puigvert detalla com es vertebra la UdG a les comarques gironines, poc després que es conegués una radiografia de l'impacte dels vuit centres universitaris públics al país.

Quin impacte té la UdG a les comarques gironines?

La Universitat de Girona té una gran activitat arreu de les comarques gironines i actualment té vincles permanents amb 32 poblacions. La presència de la Universitat és molt variada i diversificada per fer-se present a les ciutats i les viles. Una de les vies més potents és el sistema de les càtedres que precisament es destaca en l'estudi. Tenim 22 càtedres, moltes de les quals estan vinculades amb Girona, com la Ferrater Móra, que ja ha celebrat vint anys, o amb altres ciutats, com la d'esport i educació física a Banyoles, o la d'estudis marítims a Palamós, molt vinculada al Museu de la Pesca, entre moltes altres.

A banda de les càtedres, què més destacaria?

Tenim més projectes, com una xarxa de vivers d'empreses, amb una presència important al territori. Tenim el projecte Rossinyol, que vol afavorir la inclusió social de la població immigrada. Assessorats pels directors, hi ha uns estudiants que acompanyen alumnes d'ESO per tal de descobrir la ciutat i la comarca on resideixen i descobreixen indirectament la Universitat. El projecte Rossinyol ha tingut diversos reconeixements, com el premi Paco Candel. I ens hem convertit en pioners en aquest projecte, que es desplega molt en els països del nord d'Europa. Hi ha molts municipis que s'hi volen integrar.

En la recent radiografia de les universitats públiques, es destaca la feina de la UdG a l'hora de formar la gent gran.

Efectivament. Tenim tant l'aula d'extensió universitària de la gent gran com el programa de formació per a majors de 50 anys. Tot això respon a l'envelliment de la població. Cada vegada més la gent gran té un delit per continuar-se formant o per rebre aquesta formació que no va poder tenir en el seu moment. Per tant, hi ha aules de gent gran a Olot, Figueres, Sant Feliu i Girona. El programa de formació per a majors de 50 anys s'ha implementat més en els darrers anys. Cada cop és més sol·licitat. Possibilitem que els majors de 50 anys puguin participar en la vida universitària. S'han fet uns itineraris acadèmics, que es poden fer en tres anys, ja sigui en l'àmbit d'humanitats o en el científic tecnològic. Tenen molt d'èxit i la virtut de fomentar la relació entre generacions. Aquests alumnes majors de 50 anys coincideixen amb els que acaben d'entrar a la universitat, i no deixa de ser una qüestió molt estimulant. Trenca la imatge d'universitat reclosa.

Què més podria destacar?

Una esplèndida manera de donar a conèixer la UdG és a través de les biblioteques, la del campus de Montilivi i la del Barri Vell. Són biblioteques que no només donen servei a la comunitat universitària. Tenim signats molts convenis amb col·legis professionals. A més s'ha creat l'associació Post Scriptum-Alumni UdG, i els exestudiants poden gaudir dels serveis de les biblioteques. Això és important a la ciutat i a les comarques.

k

L'entrevista sencera,

al web elpuntavui.cat

Sobre l'esmentat estudi, què li diu que el 80% dels catalans de les universitats estudiïn sense cap ajut?
Realment és un tema molt important. En ajuts i en beques, em consta que s'hi està treballant. La Universitat, en els darrers anys, s'ha convertit en un ascensor social, una manera de contribuir a la millora de la població. I això ho han estudiat els sociòlegs. I no podem fer passes enrere. Estem en crisi, però no hem de perdre el nord i hem de mirar de garantir la formació a tots aquells que en reuneixin les condicions, independentment del seu nivell de vida o el seu origen social. I és cert que aquest 80 per cent, comparat amb altres països d'Europa, ens diu que hem de millorar.
En el context de retallades, podria deixar la universitat de fer aquesta funció d'ascensor social?
No ho sé. S'ha de ser prudent. Jo sóc historiador i la crisi actual és un procés llarg. Val la pena ser-ne conscient i prendre mesures. També s'han superat altres períodes crítics. Recordo la crisi de l'any 1973 i també va ser molt llarga. I tota la transició política espanyola es va fer en un context de crisi econòmica, i ens en vam sortir. Però s'ha de mirar de no fer passes enrere, i aquest és el repte del món de la universitat i de la cultura, en general.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a