educació
Menys faltes d'ortografia gràcies al llibre digital
Una investigació demostra el potencial de les noves tecnologies en l'ensenyament
La clau és que l'ús de l'ordinador motiva més els alumnes a estudiar
Els resultats escolars poden millorar fins a un 50% si s'incorporen els continguts digitals en l'ensenyament de l'ortografia. Una investigació pionera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Ramon Llull (URL) demostra, per primera vegada, la correlació entre l'ús de les noves tecnologies a l'aula i un major rendiment.
El factor principal és que els continguts digitals motiven els alumnes, que dediquen més hores a l'estudi. “En el fons es tracta de fer exercicis i l'alumne els fa perquè el contingut digital el sedueix, entre d'altres raons, perquè permet l'autocorrecció i saber, al moment, en què s'està equivocant”, destaca un dels directors de l'estudi, el professor de la URL Miquel Àngel Prats.
Aquesta motivació ja l'havien detectada els professors dels instituts que formen part del programa de digitalització. Però, tal com explica l'altre director de l'estudi, el professor de la UAB Pere Marquès, la percepció “no es plasmava en les notes”. La raó, afirma, és que els exàmens que passen els alumnes “són memorístics, uns aspecte que no millora amb la tecnologia”.
La repetició
No obstant això, per fer aquesta recerca es va buscar una matèria que compatibilitzés la memòria i la digitalització: l'ortografia. “Actualment, no té cap sentit memoritzar les capitals del món, però sí les regles ortogràfiques”, subratlla Marquès. Però la clau de l'èxit de l'aplicació de les noves tecnologies en l'ensenyament de l'ortografia és una antiga llei de l'aprenentatge: la de la repetició. “No tenen més coneixements per estar davant d'un ordinador sinó perquè han fet més exercicis que si haguessin seguit el mètode tradicional d'entregar els deures en una llibreta i esperar la correcció del professor”, afegeix aquest investigador.
El grup d'alumnes que va emprar continguts digitals de l'editorial Digital Text va millorar els resultats de la prova inicial en un 20%, tot i que va haver-hi casos en què la progressió va arribar al 50% i van cometre la meitat d'errors que en el primer examen. En canvi, no es van detectar avenços significatius entre els estudiants que van continuar amb el mètode tradicional d'aprenentatge. En total, van participar 1.700 alumnes de primer d'ESO durant el tercer trimestre del 2011.
El professor Marquès destaca que aquests resultats també són fruit de la idoneïtat dels continguts digitals emprats: “Un ordinador sense els continguts adequats no serveix de res.” Encara ara hi ha formats digitals que s'assemblen al llibre de text tradicional quan “s'ha d'evolucionar i s'han d'assemblar més al videojoc”, assegura Marquès. Un altre factor per a la millora del rendiment va ser que el professorat va poder fer un seguiment “minut a minut” dels alumnes.
Cap a un ensenyament bimodal
El sistema educatiu continua avaluant la memòria dels alumnes. Els professors Miquel Àngel Prats (URL) i Pere Marquès (UAB) consideren que la digitalització obligarà a avançar cap una docència bimodal, és a dir, que “avaluï sabers i saber fer”, detalla Prats. “Hem de seguir memoritzant moltes coses, com ara el vocabulari, però no fórmules a les quals accedim a través del telèfon mòbil”, afegeix Marquès. Aquesta evolució no serà immediata, ja que “hi ha inèrcies difícils de trencar, a més del negoci del sector editorial”, subratlla Narcís Vives, director de l'empresa d'aplicacions tecnològiques Itineràrium.
El paper docent
Vives, Prats i Marquès coincideixen a l'hora d'afirmar que el paper dels docents és clau. “Cal acompanyar el professorat perquè el seu exemple és important per a l'alumne”, subratlla Vives. “Si els docents no saben treure suc de la digitalització, se'n queden només amb els problemes i es desanimen”, diu Marquès. Donar un temps limitat de connexió als alumnes per fer exercicis o passejar-se per l'aula són canvis en la docència que s'haurien d'introduir per evitar la queixa sobre el mal ús dels portàtils a l'aula.