Educació
LOLI TIRADO
Presidenta de la Confederació Gonçal Anaya de mares i pares d'alumnes
“L'escola pública és l'única capaç de garantir la igualtat d'oportunitats”
És presidenta d'una organització sense ànim de lucre, que es declara aconfessional, amb total independència política, administrativa, sindical i de qualsevol altra organització
Desenvolupa la responsabilitat de substanciar i presidir aquesta organització que agrupa tres federacions d'associacions de pares i mares d'alumnes del País Valencià i aglutina bona cosa d'associacions d'aquestes característiques.
Tenim l'ensenyament que necessitem ara mateix?
No; ni tenim l'ensenyament que necessitem, ni tampoc el que volem. Nosaltres demanem una escola pública, plural, igualitària, científica, gratuïta i coeducativa, però l'administració és insensible a aquestes sol·licituds.
Cal una reforma de l'ensenyament en el sentit que pretén imposar el ministre Wert?
Evidentment que no. L'escola que planteja l'Administració no escolta el que diem les mares i els pares que mirem amb estima i proximitat l'educació. Sembla que ells volen una escola pública que s'ocupe d'una part determinada de la societat i amb aquesta llei, els nostres joves no tenen les mateixes oportunitats.
S'hauria de procurar més participació en aquest sector?
No cal dir-ho. La LOMQE no ho propicia. En realitat, el nivell de participació és com si ens convidaren a prendre un café a casa, però que ens hi deixen fora. Aquest és el model de participació que ens proposen a les mares i els pares de l'alumnat amb aquesta reforma de la llei.
Què ens ha de dir sobre l'autonomia dels centres?
Doncs he de dir que si hi ha recursos materials i humans perquè això siga possible, la Confederació de Mares i Pares Gonçal Anaya hi està totalment d'acord. Però ens fa por que aquesta autonomia vaja en funció de les notes que l'alumnat obtinga i en detriment d'aquells que disposen d'un perfil d'alumnat amb major necessitat educativa. Clar i net, aspirem al model educatiu de Finlàndia i tenim aquesta aspiració, perquè estem persuadides que això és possible i que es pot fer, sempre que hi haja voluntat política per a fer-ho.
És partidària de mantindre la triple xarxa de centres?
Amb tota sinceritat, he de dir que l'escola pública és l'única capaç de garantir la igualtat d'oportunitats i això m'impossibilita per a valorar el paper que hi juga l'escola concertada o privada. No seré jo la que llance la primera pedra contra ningú. Nosaltres estem per defendre el model d'escola pública i ho fem i ho farem sempre. Tot el que lleven a l'escola pública, pense reclamar-ho en nom i representació dels milers i milers de mares i pares d'aquesta organització.
S'hauria d'arribar a un pacte social perquè l'ensenyament siga més estable?
Mira, l'ensenyament és una cosa molt seriosa des del nostre punt de vista i, per això, s'ha d'anar amb molt de compte. No podem deixar-la en mans de la tendència política del moment perquè no es pot jugar amb l'educació dels nostres fills. Necessitem un pacte educatiu seriós i durador.
Una societat més educada és una societat més lliure?
Evidentment. Amb l'educació traiem tot el millor que tenim tots. El que ara ens ofereixen a escala autonòmica o estatal es fonamenta sobre el concepte de “talent” i aquesta idea té ben poca base, perquè sempre se li posa un preu o un valor. Sempre es quantifica el talent, mentres que el concepte educatiu és més qualitatiu.
Actua la Generalitat com a competent en aquesta matèria?
Fa anys que la Generalitat valenciana ha deixat anar l'ensenyament i no es preocupa ni pel conjunt, ni pels detalls de l'educació. Sembla que tant li fa el transport escolar, com les agrupacions comarcals, les escoles rurals, les beques de menjador, la problemàtica dels llibres... La nostra consellera no ha sigut capaç d'afegir ni un punt a la llei d'educació que vol encolomar-nos el ministre Wert i això diu ben poc del que hauria de ser un representant dels valencians, perquè les nostres singularitats hi han d'estar reflectides. El que observem és que la consellera va soltant llast a poc a poc i endossa un decret de plurilingüisme, el districte únic, la normativa de matriculació, la rebaremació dels interins... sense escoltar ningú. Però el pitjor de tot és que la resta de partits diuen ben poca cosa i el PP es pensa que també l'educació i el model educatiu valencià és el “corral de sa casa”.
Caldria, doncs, desenvolupar una llei valenciana de l'educació?
Les competències es van generar en el seu moment perquè cada autonomia poguera aportar les seues singularitats i determinara amb això el funcionament de l'educació, però el que veiem és que la LOMQE es clava en camises d'onze vares i ho determina tot, sense que ací ningú diga res respecte del valor de la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres trets diferencials.
Quina opinió li mereix el districte únic a les grans ciutats?
Pense que és un poc trellat i que la Conselleria d'Educació, amb aquest decret, als únics que beneficia —naturalment— és al sector de l'escola concertada i de l'escola privada. Amb el districte únic, afavorim el desnonament de l'alumnat de l'escola pública i els deslocalitzem dels seus barris i dels seus interessos més pròxims.
Troba que ha baixat l'índex de credibilitat de mestres i professors?
Trobe que no. El professorat està defenent els seus llocs de treball i la credibilitat de l'escola pública en conjunt, més enllà de les polítiques de retallades que l'Administració executa. La societat encara confia en els seus mestres i professors.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.