Educació al menjador

Molts nens passen una part important de la jornada escolar al menjador del seu centre. Allà no només ingereixen els aliments del dinar, sinó que aprenen a seure correctament a taula, compartir un espai amb altres infants i ampliar el procés de socialització amb els companys a través del joc que ja duen a terme a l'hora del pati.

Molts mestres, especialment d'educació infantil i de les escoles bressol, reivindiquen des de fa temps el valor educatiu del temps del menjador en qüestions com ara l'adquisició d'hàbits i l'alimentació saludable en vista de les retallades dels últims anys que han comportat una disminució de personal en les escoles bressol.

Ara, la professora de la Facultat de Ciències de l'Educació Blanquerna-URL, Àngels Geis, ha dut a terme un estudi que reivindica el menjador escolar com a espai educatiu i proposa canvis en la gestió.

Les enquestes fetes per la investigació revelen que, més enllà de conèixer el menú diari dels seus fills, les famílies consideren que estan desinformades del funcionament del menjador pel que fa a aspectes pedagògics, un punt que, a parer dels experts, s'hauria de resoldre donant més informació als pares. L'estudi remarca també que la normativa vigent que regula el servei escolar de menjador als centres docents públics no demana cap requisit als monitors de menjador al marge de qüestions estrictament organitzatives.

Per millorar tots aquests aspectes i d'altres, el document inclou un decàleg de bones pràctiques que té com a objectiu ajudar l'escola a afavorir l'adquisició de patrons alimentaris i hàbits saludables.

El decàleg comença rebutjant la massificació que sovint es dóna als menjadors escolars i proposa l'establiment d'una ràtio d'un màxim d'onze nens per monitor que s'haurien d'agrupar en taules de no més de deu comensals. En el cas dels infants de parvulari, haurien de poder dinar en un espai amb no més de quaranta nens i amb coberts i estris propis d'un menjador: estovalles de roba, plats, gots (no safates) i coberts, de manera que se'ls faciliti l'autonomia. Per anar bé, el lloc on dinen els infants no hauria de ser gaire sorollós i, si cal, s'hauria d'aïllar acústicament l'espai o distribuir-lo en petits ambients mitjançant separadors.

Crida l'atenció que el decàleg digui que són els infants els qui han de decidir la quantitat de menjar que volen i amb qui volen seure durant el dinar.

Pel que fa als aspectes educatius, el document demana responsabilitzar al màxim els alumnes durant l'estona del dinar. Així, per exemple, els infants han d'ajudar a parar i desparar taula sota la supervisió d'un adult, algun dels quals estaria bé que dinés amb els nens. En cas que no pugui ser, hauria de seure a taula amb ells per transmetre'ls tranquil·litat.

De fet, el temps del migdia hauria de formar part del projecte educatiu del centre i, com a tal, hauria de requerir l'atenció d'equips directius, mestres i monitors. El decàleg demana que tot el que passa durant l'estona dels àpats es documenti i després s'hi reflexioni en les reunions dels diferents equips. És per això que insta monitors i equips directius a mantenir reunions periòdiques en què es debatin els aspectes educatius i organitzatius.