El decret de les revàlides revifa el rebuig a la Lomque
Ensenyament i CCOO carreguen contra el pla del govern espanyol que preveu un examen de 350 preguntes al final de l'ESO i el batxillerat
Els testos no inclouran totes les matèries del currículum
Els detalls que s'acaben de conèixer del primer esborrany del decret que regula les revàlides de sisè de primària, quart d'ESO i segon de batxillerat ha revifat les crítiques a la llei Wert, tant per part de la comunitat educativa com del govern. Les proves de del final de la secundària obligatòria i la de batxillerat seran exàmens tipus test amb 350 preguntes i quatre respostes possibles que els alumnes podran respondre en la llengua que triïn els pares, una possibilitat a la qual el govern s'oposa.
De fet, el Departament d'Ensenyament recorda que, en el seu moment, ja va recórrer la llei Wert als tribunals i que les revàlides van ser un dels punts que es van denunciar, ja que, segons el seu parer, suposen una invasió de les competències de la Generalitat. Ensenyament també ha mostrat la seva estranyesa pel fet que les proves només inclouran una part de les assignatures que fan els estudiants, cosa que el departament veu incongruent. Les revàlides de quart d'ESO i de segon de batxillerat avaluaran els alumnes de les matèries troncals i
algunes d'optatives i específiques i exclouran la religió, els valors ètics i l'educació física.
La secció d'Ensenyament de Comissions Obreres (CCOO) va criticar ahir l'esborrany del decret en considerar que aquest tipus d'exàmens no tenen “rigor tècnic ni científic”. Comissions Obreres tem que el Ministeri d'Educació utilitzi les proves per fer un rànquing de centres i publicar-lo, una possibilitat prevista en la Lomque i que el govern i la comunitat educativa catalana rebutgen de ple perquè podria estigmatitzar algunes escoles i instituts.
L'esborrany de decret preveu que els centres hauran de respondre un qüestionari sobre les condicions socials, culturals i econòmiques de l'entorn per tal de contextualitzar la prova. CCOO alerta, però, que el text no en regula els criteris d'ús ni diu quin impacte tindrà aquest qüestionari en els resultats que obtingui el centre.
En tot cas, les polèmiques revàlides no s'aplicaran fins l'any que ve a primària, i el 2017 a l'ESO (encara sense efectes acadèmics) i a batxillerat (el primer any comptarà per a la selectivitat, però no per a l'obtenció del títol). El curs 2017-2018 la selectivitat ja haurà desaparegut, tot i que a Catalunya, la secretaria d'Universitats i Recerca i les dotze universitats catalanes han arribat a un acord per fer una prova d'accés comuna.
La llei Wert, a més, tampoc té el futur assegurat, ja que la major part dels partits polítics de l'Estat s'han compromès a derogar-la si hi ha un canvi de majoria en les properes eleccions estatals.