El Suprem avala el 25% de castellà
Dues sentències del TS veuen “raonable” el percentatge imposat pel TSJC en alguns centres
Rigau limita l'abast de les resolucions a casos particulars i assegura que l'alt tribunal no té la potestat de canviar tot el model
El Tribunal Suprem (TS) ha escrit un nou episodi del serial judicial contra el model d'escola en català en avalar les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que han obligat diversos centres educatius a impartir almenys un 25% de les assignatures no-lingüístiques en castellà. En dues sentències del 23 i el 28 d'abril fetes públiques ahir, la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal veu “raonable i proporcionat” el percentatge fixat pel TSJC davant l'“incompliment” per part del govern català de les resolucions que obliguen a introduir el castellà a l'escola com a llengua vehicular.
Les sentències del Suprem rebutgen també l'atenció individualitzada en castellà que el Departament d'Ensenyament ofereix als alumnes els pares dels quals n'han demanat l'escolarització en castellà. L'alt tribunal considera que aquesta fórmula “discrimina” els estudiants perquè els “separa” dels seus companys. El TS desestima, a més, els recursos de dos pares que exigien que el centre impartís un 50% de les matèries en castellà en considerar que el 25% dictat pel TSJC és “raonable” i que el català no ha assolit encara la plena normalització lingüística.
El Departament d'Ensenyament va acollir amb disgust el nou cop judicial al model d'immersió lingüística, però la consellera, Irene Rigau, va advertir que la resolució del TS no és aplicable a tot el sistema, sinó a uns casos particulars. “No correspon al Suprem fixar un percentatge de castellà per a tot el sistema ni instar un canvi del model educatiu català aprovat pel Parlament, ja que no té competències”, va afegir. La secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, en canvi, no té cap dubte que la sentència és “ferma, indiscutible i, per tant, afecta tot el model”.
La divulgació de les dues sentències va arribar dos dies després que es fes públic que el Ministeri d'Educació ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es repeteixi el procés de preinscripció escolar perquè els pares puguin escollir en quin idioma volen que els seus fills estudiïn. Ensenyament ja està preparant les al·legacions en les quals rebatrà “inexactituds” del govern espanyol com ara considerar que l'atenció individualitzada està anul·lada judicialment i inclourà el seu pronunciament sobre la qüestió.
El nou torpede contra el model d'escola en català va obligar a intervenir el president de la Generalitat, Artur Mas, que va acusar el govern espanyol d'estar “intentant, per la via de forçar el dret i de recórrer als tribunals, alterar” el consens social que hi ha a Catalunya sobre la llengua i la immersió lingüística. Aquestes actuacions –va afirmar Mas– “no són justes, ni honestes ni útils”. “No es pot considerar que el consens social en matèria lingüística sigui un tema que interessi només als catalanoparlants d'origen, se l'ha fet seu tot el poble de Catalunya, independentment del seu origen geogràfic i llengua habitual.”
Com ja va passar dimecres, la major part dels representants polítics i gairebé la totalitat de la comunitat educativa van sortir en defensa del model lingüístic vigent a Catalunya des de fa més de tres dècades. La plataforma Somescola, que aplega sindicats de mestres, d'estudiants, associacions de pares i entitats a favor de la llengua catalana, es va comprometre a continuar treballant “intensament per articular la millor resposta social possible” a la nova agressió judicial i va fer una “crida oberta per aturar l'ofensiva global per desestabilitzar l'escola catalana”.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, va lamentar que el debat lingüístic “s'enfoqui en clau judicial” i va remarcar que “és la comunitat educativa la que ha de decidir i portar el pes del debat i les decisions”. Ribó va recordar que el model d'immersió lingüística fa trenta anys que “funciona amb normalitat i serenitat” a Catalunya i ha servit per garantir “la cohesió social i la igualtat d'oportunitats”. El síndic va afegir que el sistema, a més, ha demostrat que “dóna bons resultats acadèmics de coneixement del català i el castellà.
LES FRASES
Més places per a la postobligatòria
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va presentar ahir l'oferta de places d'ensenyaments postobligatoris per al curs 2015/2016, que, d'acord amb el creixement demogràfic d'aquesta franja d'edat, s'incrementa en 3.973 respecte a l'any passat. L'augment de l'oferta es reparteix entre la creació de noves places i la incorporació dels estudis de batxillerat en alguns centres públics que només feien ESO.
Així, de les 85.050 places de batxillerat presencial que hi havia el curs passat, el vinent es passarà a 86.205, 1.155 més. En el cas dels cicles formatius de grau mitjà, es passa de 65.010 a 66.030 i en els de grau superior, de 59.520 a 60.683.
Rigau va destacar que, amb l'augment de l'oferta, Catalunya s'acosta més a l'objectiu d'incrementar el nombre de joves amb estudis postobligatoris perquè “no hi podia haver ocupació futura si no hi havia també millora qualitativa en l'educació”. També va valorar molt positivament el fet que moltes persones que havien abandonat els estudis els hagin reprès. La consellera va posar com a exemple els 19.775 alumnes de cicles de grau mitjà que hi havia el curs 2010/11 i els 28.325 del curs actual, un augment del 43,24%.
En la mateixa línia d'adaptar l'ensenyament a les demandes del mercat de treball, Rigau va destacar l'impuls a la formació professional dual, en què els estudiants fan pràctiques retribuïdes en empreses, i va apostar per passar a la fase de “generalització”. Per al curs vinent, hi ha previstes 5.040 places, 1.322 més que l'actual i per al curs 2025/26 estima que n'hi haurà 45.000, un terç del total de la FP.