Els nens estrangers dominen en 6 anys el català i el castellà
Un estudi de la UdG conclou que els nens àrabs necessiten més anys que els llatinoamericans i els romanesos per conèixer bé les dues llengües
L'informe avala la immersió lingüística
La llengua no és cap problema a l'hora d'adquirir coneixements
Un estudi de la Universitat de Girona posa en relleu que els nens estrangers escolaritzats a Catalunya dominen el català i el castellà al cap de sis anys. Així, els alumnes llatinoamericans necessiten sis anys per conèixer les dues llengües; els romanesos, entre sis i nou anys, i els nens d'origen àrab acaben la primària amb un nivell inferior de castellà que els seus col·legues autòctons. L'estudi conclou que els nens que aprenen més ràpidament el català i el castellà són els que viuen en entorns sociolingüístics que coincideixen amb la llengua escolar.
“En totes les etapes que hem estudiat en aquest i en altres estudis previs, hi ha una distància significativa entre el coneixement de les llengües escolars (castellà i català) per part de l'alumnat autòcton en comparació amb el dels estrangers”, segons ha explicat Nacho Vila, catedràtic de psicologia evolutiva i de l'educació i autor de l'estudi juntament amb Judith Oller.
Segons els resultats, l'alumnat àrab és el que obté els nivells més baixos en català i castellà, excepte aquells que viuen en entorns catalanitzats. En aquests casos, l'expressió oral en català d'aquests nens està al mateix nivell que els estudiants romanesos i llatinoamericans. Als romanesos que arriben a Catalunya escolaritzats prèviament en la seva llengua i viuen en entorns catalanoparlants, necessiten entre sis i nou anys per equiparar-se en el coneixement de la llengua escolar als autòctons. Els llatinoamericans tarden sis anys i els àrabs en acabar l'educació primària encara no han assolit un nivell comparable al dels seus companys autòctons.
Rendiment acadèmic
Els investigadors raonen que la superació d'aquestes diferències no passa per un reforç escolar, sinó per la modificació de la pràctica educativa. “Per molt reforç que es faci, els escolars no trigaran menys a aprendre les llengües, perquè el procés d'adquisició del llenguatge és el que és”, subratlla Vila. Segons aquest investigador, cal entendre que l'escola ha de promoure fonamentalment coneixement acadèmic. “Això significa que, independentment del que l'alumne sap de la llengua de l'escola, ha de tenir el mateix rendiment en matemàtiques, socials o naturals”, ressalta Vila. Per als experts, això implicaria modificacions importants de la pràctica educativa perquè l'adquisició del coneixement acadèmic no depengui de les habilitats lingüístiques. Unes modificacions que ja s'han fet en països com ara el Canadà, els Estats Units i Austràlia. “És el que ha fet sempre l'educació bilingüe: escolaritzar l'alumnat en una llengua diferent de la seva parteix de la idea que el problema no és la llengua, sinó el coneixement acadèmic. Si a Catalunya la immersió lingüística amb l'alumnat castellanoparlant hagués fracassat, tindríem unes quantes generacions de criatures sense formació, però no és així”, afirma Vila, avalant d'aquesta manera el sistema d'immersió.