“Han canviat sa iglesi”

“Quan algú necessita 43 minuts per justificar-se és que alguna cosa passa, a més el dia de la festa de la vellesa, que hi ha molta gent gran que van acabar amb ses ossos destrossats”, així de contundents es mostraven alguns dels parroquians de Cadaqués que s'han adreçat a aquest diari per manifestar la seva indignació. Diumenge passat, mossèn Jaume Angelats Morató, rector de Cadaqués, va tornar a dir missa a l'església. Feia mesos que l'ofici se celebrava a la sala del Teatre Art i Joia per les obres. El mossèn va dedicar una llarga estona a evocar “el perquè, el què i el com de les intervencions de millora del temple ”. Unes explicacions necessàries, ja que Jaume Angelats Morató va admetre que aquests últims mesos a Cadaqués s'han sentit crítiques relacionades amb les actuacions a l'església; algunes crítiques “expressades amb respecte”, però, segons diu, també li n'han arribat “de forma agressiva, acompanyades fins i tot d'injúries”. Part de les obres han consistit a consolidar el campanar, i aquestes ningú les discuteix. La polèmica ve per la instal·lació d'un sistema de climatització de terra radiant, cobert amb una nova pavimentació de pedra cènia, l'adaptació del presbiteri i la col·locació d'una llosa de pissarra d'una tona i mitja a l'altar (i que segons el mossèn ja ocupava aquesta funció antigament). La climatització és una obra de millora del confort necessària, diu Jaume Angelats, i les altres actuacions responen a criteris litúrgics, simbòlics i artístics. En total les obres costaran uns 200.000 euros. Albert Puigmartí, un arquitecte que s'autodefineix com algú que des de fa 35 anys passa les vacances i els caps de setmana a Cadaqués, és qui ha posat les crítiques per escrit amb una carta oberta tramesa a l'Ajuntament, al Bisbat i administracions, i que s'ha escampat per Cadaqués com a manifest del sector crític. S'hi qualifica la climatització d'innecessària i errònia; les despeses, d'“immorals i injustificables”, i la modificació de l'altar, de “manipulació”. Altres veïns pregunten ara què passarà amb l'acústica, amb l'orgue i el retaule. L'església potser ara serà més confortable; el terra, més semblant al d'altres esglésies, però és que a Cadaqués, com diu un parroquià crític, “sempre ens hem sentit diferents, i aquest terra no li agrada a ningú si el veus igual a pertot”.