salut
Exclusió polèmica i per decret de 426 medicaments
El ministeri exposa els criteris per retirar fàrmacs del finançament públic sense detallar-ne la llista i desatén les queixes autonòmiques
Hi ha el perill que pugin alguns preus
Corró sanitari. El govern de l'Estat va exercir ahir la potestat d'aplicar el copagament dels medicaments en els terminis i de la manera que desitja, i va desatendre els suggeriments de les comunitats autònomes. Els consellers que hauran d'aplicar el copagament van demanar, sense èxit, que el ministeri detallés la llista de fàrmacs exclosos del finançament públic. El ministeri ha elaborat només els criteris de retirada de medicaments del sistema públic, però no els noms concrets, de manera que seran les comunitats les encarregades de detallar-los, deduint els fàrmacs a partir dels tractaments exclosos. Això sí, disposen d'un mes per fer-ho, ja que l'exclusió de medicaments no es farà efectiva fins a l'1 d'agost.
Diversos sectors implicats havien reclamat a l'Estat que ajornés un mes el copagament, sobretot les comunitats autònomes i els col·legis de farmacèutics, encarregats de fer efectiva la mesura. Però el ministeri no podia presentar-se a la cimera europea havent ajornat una retallada.
La ministra Ana Mato va assegurar que a partir de l'agost els usuaris hauran d'abonar el preu complet dels medicaments desfinançats. L'Estat estalviarà 550 milions. El ministeri revisarà els preus dels fàrmacs de manera trimestral perquè “no hi hagi un encariment excessiu”, va garantir Ana Mato.
Preus
I és que un dels perills de desfinançar algun medicament és la derivació del consum cap a d'altres. Per això s'ha fet l'eliminació tan contundent de 550 medicaments alhora. Els farmacèutics i entitats mèdiques i d'usuaris de la sanitat alerten també del perill de puja de preus dels fàrmacs finançats. Tot i que correspon al ministeri autoritzar els preus, les farmacèutiques ho sol·liciten també prenent com a base als seus costos de producció, que augmenten en cas de menor comercialització. Mato va aclarir ahir que els malalts crònics quedaran exclosos del pagament íntegre de fàrmacs, i també les rendes mínimes i “alguns casos en què ho decideixin els metges”. L'aplicació de la retallada requerirà, doncs, la complicitat dels facultatius del sistema públic.
Mato considera que amb la retirada de “medicaments obsolets o innecessaris” es culmina la retallada en salut, que hauria de sobrepassar els 7.000 milions. Per contribuir-hi, Sanitat gestionarà també de manera conjunta la compra de vacunes infantils, les ortopròtesis i els productes dietètics, va explicar també ahir Mato.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va lamentar l'escàs diàleg del ministeri amb les administracions encarregades d'aplicar el copagament, però per altra banda, va valorar positivament que es posi en marxa una “actualització dels medicaments finançats pel sistema públic més àgil”. Ruiz confia a tenir enllestida la llista de fàrmacs de pagament íntegre a l'agost.
Catalunya no farà pagar els qui superin el límit
Per autonomies
Els pensionistes que hagin sobrepassat el límit mensual de 8, 18 o 60 euros en despesa farmacèutica seran rescabalats en terminis de 3 o 6 mesos. El decret preveia un màxim de mig any, però els consellers van fixar dos terminis per retornar la despesa de més que tinguin els jubilats. És aquest rescabalament dels diners abonats de més per part dels pensionistes el que generarà diferències d'aplicació del copagament entre comunitats autònomes. A Catalunya no hauran d'avançar diners i el sistema informàtic que s'està enllestint a les farmàcies permetrà que no hagin d'abonar el preu total del medicament, sempre que hagin sobrepassat els límits. Les autonomies governades pel PP sí que faran pagar els pensionistes que superin el límit. Al País Basc, el govern abonarà la totalitat del cost dels medicaments i eliminarà el copagament a tothom.
Els precedents
Les dues anteriors grans retallades en el finançament públic de medicaments les van decretar els governs de Felipe González i José María Aznar. En cap cas es va aconseguir reduir la despesa, ja que la demanda va augmentar i el consum es va derivar cap a altres medicaments. El govern socialista va fer el primer “cop de medicament” el 1993, i el popular el 1998, però tots dos van topar amb un augment de la població.