Cirici a través d'Itziar

Al'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar González li agrada dir que amb la reedició i actualització del llibre Barcelona pam a pam, d'Alexandre Cirici (1914-1983), acabat de publicar, dóna a la ciutat el quart any de mandat que no li havia pogut donar. González va dimitir l'abril del 2010 com a regidora –hi havia accedit tres anys abans, com a independent a la llista del PSC de Jordi Hereu–. Ara torna a fer d'arquitecta i urbanista, dedicada a propostes per rehabilitar el territori, reciclant polígons i urbanitzacions en desús. La rehabilitació ha estat la seva fixació –acabada de llicenciar, va fer “el jurament hipocràtic” que mai faria obra nova– i en l'últim any ha treballat en una altra restauració: la d'aquesta obra de Cirici, la guia de Barcelona per excel·lència, “un clàssic” icona dels anys setanta.

Barcelona pam a pam va sortir per primer cop el 1971 i aleshores el seu autor –crític d'art, escriptor, dissenyador, publicista i polític– la va presentar com una versió “completament renovada” de la guia de Barcelona que havia fet el 1952. Des del 1971 fins al 1992, es reedita i es converteix en una obra present a totes les cases dels barcelonins. “Cirici fa uns itineraris i els dibuixa, i a diferència de les guies tradicionals, hi introdueix connotacions històriques, socials i culturals”, comenta González. Això, i el liminar inserit el 1971, amb una visió crítica de Barcelona, donen al llibre un caràcter “fundacional”, que indicarà o inspirarà les primeres polítiques de la Barcelona democràtica.

La reedició que ara publica l'editorial Comanegra té dos volums: el de Cirici, “restaurat” per González (lletra amb més espai, fotografies tretes dels originals d'Oriol Maspons, petites correccions i marques sobre allò que ja no existeix i sobre els noms que van “construir col·lectivament la ciutat”), i el Per no perdre peu, en què l'arquitecta actualitza totes les dades. Per fer-ho, ha recorregut els 27 itineraris descrits per Cirici: l'agafa de la mà i hi marca i dibuixa els canvis dels últims 40 anys, amb una visió, com ell, que defuig resultar innòcua. “S'han desenvolupat molts plans urbanístics, reformes interiors... que han acabat fent façadisme, han pervertit el seu origen.” En la seva aproximació als canvis socials, polítics, culturals i urbanístics, hi ha un espai especial per al “moviment veïnal”, que és el que “ha salvat el patrimoni”, el que ara ha fet de Cirici. D'exemples, a manta: Can Batlló, Can Ricart, el Bon Pastor, la Rotonda...“Hem tingut un catàleg del patrimoni, però els ciutadans han estat molt importants.”

Què és el que ha canviat de la Barcelona apamada per Cirici fa 40 anys? “La gran intervenció urbanística a Ciutat Vella, que no va preveure els efectes de la mercantilització que es faria d'això” i que ha conduït a una superexplotació turística que ara ja arriba a l'esquerra de l'Eixample. En aquest sentit, “el Gremi d'Hotels podria fomentar un segell de responsabilitat social”, proposa. En el seu camí paral·lel i respectuós amb l'obra original, González inclou en el Per no perdre peu un epíleg que fa les funcions del liminar fet en el seu moment per Cirici, en què reivindica la necessitat d'un “equilibri” de “la realitat metropolitana”, que Barcelona “recuperi el nord”: aquí assenyala el perill, per exemple, de “l'ambivalència” del port i que aquest es converteixi en una “zona franca arrencada de la ciutat” amb projectes com el de la marina de luxe.

“Cirici veia en el patrimoni una qüestió d'identitat per als barcelonins, de millora de la seva qualitat de vida, hi posava una lògica veïnal, històrica i social.” Quaranta anys després, la constatació de la seva “restauradora” és que “les expectatives del sector hoteler sobre el centre històric han guanyat l'estira-i-arronsa als interessos veïnals”. Què pensaria aquest humanista lliurepensador de tots els canvis que no ha vist de Barcelona? “Segurament quedaria admirat de la transformació urbanística, però si parlés amb mi, veuria que s'ha perdut de vista el protagonisme dels mateixos ciutadans en la construcció de la ciutat.”