Figueres, una ciutat molt especial

Ahir a la tarda, quatre dies abans que els jocs Special Olympics del 2012 s'inaugurin a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú, la flama d'aquesta gran trobada esportiva va passar per Figueres. Com en els altres municipis on l'han acollida des que divendres passat va arribar en un veler al port de Barcelona –dissabte va ser a Girona–, la torxa va ser rebuda per centenars de figuerencs. Si tenim en compte els precedents que vinculen Figueres amb aquests jocs internacionals de persones amb discapacitats psíquiques, es pot ben dir que l'etapa empordanesa era gairebé obligada.

El 2000 Figueres va ser la seu dels jocs i, de fet, aquells Special Olympics van ser l'esdeveniment de més envergadura celebrat a Figueres en les darreres dècades: durant tres dies del mes d'octubre, 2.350 esportistes de dotze països europeus van participar en dotze disciplines diferents, repartides en diverses instal·lacions de la ciutat. Prop de 1.300 voluntaris internacionals i el patrocini de més de cent empreses van fer possibles aquells jocs, que van costar uns 200 milions de pessetes i es calcula que van atraure a la ciutat unes 70.000 persones. Deu anys després, la capital de l'Alt Empordà va rememorar-ho essent l'amfitriona del Meeting Special Olympics 2010 (també el mes d'octubre), que va congregar un miler d'esportistes. El lema dels jocs d'aquest any és Torna la il·lusió, una afirmació que si bé és una referència al vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, a Figueres la poden interpretar com la rememoració d'aquells dos esdeveniments del 2000 i del 2010. En el discurs de benvinguda a la flama, l'alcalde, Santi Vila, va parlar de la relació entre la seva ciutat i els jocs i els seus participants. Gràcies a aquell contacte –va dir– “tots som ara millors persones”, en al·lusió a l'eliminació de barreres i a la integració, que són la raó de ser dels Special Olympics. L'alcalde va aprofitar l'exemple de les persones amb discapacitats per anar més enllà i mirar de reforçar el concepte de cohesió social. En la seva condició d'alcalde –va dir– ha conegut gent de tota mena, “blancs i negres, d'aquí de tota la vida i nouvinguts”, i això li ha permès concloure que, “al final, les persones ens assemblem molt, ens preocupen les mateixes coses”. La jornada empordanesa de la flama va començar a mitja tarda, amb un recorregut des de la rambla Nova fins a la plaça de l'Ajuntament. Precedits pel grup de percussió dels Senyors del Foc, de Castelló d'Empúries, usuaris de les entitats que treballen amb discapacitats psíquics Ona, Altem, El Dofí i Mare de Déu del Mont van rellevar-se fins a una vintena de vegades per dur la torxa. Familiars, amics i monitors i educadors dels centres esmentats, així com integrants del Voluntariat Figueres-Alt Empordà, completaven el seguici. Quatre esportistes locals els van fer costat: la tiradora d'arc Elena Garcia, el nedador Hèctor Ruiz, la tennista Eva Fernández i el regatista Òscar Pijoan. A la plaça es va encendre el peveter i, abans de l'alcalde, van parlar un representant de Banc Sabadell –patrocinador dels jocs– i el president de la Federació Catalana d'Esports per a Discapacitats Psíquics. Dues usuàries d'entitats de discapacitats van llegir el manifest dels jocs i, finalment, van oferir unes actuacions un grup de l'associació Ona i els Bananna Beach. Avui la flama arribarà a Igualada.