“A l'esplai ens ajuden a estudiar”

Ho diuen els pedagogs: per anar bé, els nens amb una situació socioeconòmica més compromesa haurien de poder fer els deures en sortir de l'escola al mateix centre i amb un professor que els ajudi. Però els temps no estan per alegries i el pressupost del govern en educació no és, precisament, expansiu.

Per mirar de compensar una mica aquesta realitat, la Fundació Pere Tarrés ja fa temps que acull en els seus esplais nens i joves de barris desafavorits per ajudar-los a fer els deures escolars i pal·liar les desigualtats.

“Intentem que els nostres nanos tinguin les mateixes oportunitats que els altres”, explica Neus Cerdà, directora de l'esplai El Submarí, al barri de la Zona Franca de Barcelona. A l'esplai ofereixen un “reforç escolar” a nens i joves que “no tenen un suport a casa” perquè facin les tasques de l'escola. “Hi ha nens que a casa ni tan sols tenen taula per fer els deures –explica Cerdà–. A més, encara que en tinguin, els pares no els poden ajudar perquè no tenen coneixements, ni hàbits, ni cap diccionari a casa.”

En total, l'esplai atén 80 nens de vuit a setze anys, 25 de més de setze anys i en té 50 més en llista d'espera. “La desigualtat ja fa molts anys que augmenta, la crisi no ha fet més que agreujar-la”, lamenta la directora d'El Submarí, que, malgrat tot, intenta que els nens que vénen a l'esplai “segueixin un itinerari educatiu amb èxit”. Cerdà avisa, però, que ells, de miracles, no en fan. “La major part dels nostres nens vénen sense una base sòlida. Per exemple, n'hi ha que a quart de primària encara no saben llegir, d'altres que amb catorze anys no se saben les taules de multiplicar i nanos que estan al batxillerat sense tenir capacitat de comprensió lectora. Nosaltres no podem garantir que aprovaran, però sí que aprenen a compartir i a escoltar-se.”

Esther Ortega, mestra del barri que fa de voluntària a l'esplai, ho corrobora: “Els nens requereixen, a banda d'una atenció molt individualitzada, molta atenció afectiva.” “Molt sovint –hi afegeix– encara que, en sortir de l'escola, el pare o la mare pugui estar amb el nen a casa, com que està estressat perquè és a l'atur o no arriba a final de mes, la relació amb el seu fill és molt conflictiva.” “Quan algú no té les necessitats bàsiques cobertes no està d'humor per ajudar els nens amb els diftongs i els polinomis”, conclou Ortega.

“Els meus pares em diuen que vagi a l'esplai perquè allà m'ajuden a fer els deures i a mi em costa”, explica la Noelia, de deu anys. L'Aida, l'Alejandra, la Míriam i la Noemí també van a El Submarí dos dies a la setmana a fer la feina de l'escola i les fitxes personalitzades que els preparen a l'esplai. Asseguren, amb orgull, que elles “sempre” porten els deures fets a classe, cosa que no es pot dir dels seus companys. Les responsables de l'esplai assenteixen satisfetes. El sol fet d'anar a classe amb els deures fets, encara que no els hagin entès del tot, diuen, els augmenta l'autoestima, que no és poca cosa.