Societat

Com serà el papat de Francesc?

Les entitats cristianes catalanes celebren el tarannà obert del papa Francesc

L'elecció de Jorge Bergoglio com a nou papa de Roma ha aixecat moltes expectatives. Les primeres impressions de la majoria –malgrat el dubte estès sobre la seva connivència amb el règim militar de Videla– han estat positives perquè els seus primers gestos van ser d'humilitat i proximitat. L'elecció del nom Francesc, per sant Francesc d'Assís, ha fet pensar que serà el papa dels pobres. Per saber com veuen les diferents sensibilitats de l'Església catalana la figura del nou papa hem preguntat a diverses persones com creuen que serà el papat de Francesc i, també, si creuen que serà, com s'està dient, un papat més social. Això és el que han respost.

Sefa Amell

col·lectiu dones en l'Església

“Com és natural, tothom col·loca en el nou papa les esperances covades durant molt de temps i que possiblement no es veuran satisfetes. Si serà un home sensible o no a les demandes socials, per exemple, no ho sabem. Tampoc sabem si ho serà a l'ecumenisme, a la teologia de l'alliberament, al feminisme cristià... Si és un home veritablement obert o per contra té uns criteris estrictes i tancats... La primera impressió va ser bona. Es va presentar davant la gentada de la plaça de sant Pere amb un posat submís, com dient: “Aquí em teniu i a disposar. M'entrego a vosaltres.” Aquesta és la sensació que vaig tenir. Després es va treure l'estola ell mateix i va continuar estant a disposició de totes les mirades, sense presses. Una benedicció, d'acord amb la pompa vaticana, que va resultar, aparentment, força senzilla. I no es va atabalar gens mentre els nombrosos ajudants no sabien gaire com moure's. Avui [dijous], han aparegut algunes notícies no gaire boniques sobre el seu capteniment durant la dictadura del general Videla a Buenos Aires i les seves opinions rotundes sobre el fenomen homosexual que, si són veritat, no el deixen com una persona comprensiva ni misericordiosa. Caldrà esperar més per arribar a confiar en una persona que, ara per ara, ens és del tot desconeguda, però que té a les seves mans tantes possibilitats de donar un gir intel·ligent i benigne a una Església que, si bé és nombrosa a Amèrica del sud, a Europa està fent aigües, mig enfonsada.”

Mn. Francesc Perarnau

rector de l'Església de montalegre (opus dei)

“Poc després de l'elecció del papa Francesc, un amic de Buenos Aires em va explicar molts detalls que mostren que és una persona molt senzilla que viu amb una gran sobrietat. Em va dir que es movia en metro, que va renunciar al palau arquebisbal per viure en un pis petit, que estima la pobresa, que té una extraordinària sensibilitat social i que ha fet molt per ajudar els més pobres de la seva diòcesi. En definitiva, és un referent de vida segons l'ensenyament de Jesús. A mi em va emocionar especialment que el primer que va fer quan va sortir a la balconada va ser resar amb nosaltres i encomanar-se a les pregàries dels cristians. Ens mostrava així que es un home de fe profunda i que confia de veritat en Déu. Penso que aquests trets marcaran el camí del seu pontificat. Per això confio que el seu papat ajudi a aplegar tots els cristians en l'objectiu d'identificar-nos més i més amb la figura de Jesús i d'acostar-nos més als necessitats, tant materialment com espiritual.”

Rossend Darnés

fòrum joan alsina

“Hi han uns petits gestos que resulten positius i esperançadors, però cal esperar i veure quines decisions pren. El papa sol tampoc és totpoderós ni pot fer miracles, encara que ho vulgui. Hi ha tota una estructura de poder i un pòsit ideològic molt potent i que necessitarà molta fe i moltes coses més per canviar-ho. Esperem a veure si demana i promou el diàleg i la participació en tots els nivells per poder fer néixer una nova realitat eclesial centrada en el projecte de Jesús, que és servir el món, fer camí amb els pobres, ser veu dels sense veu. Esperem a veure si deixa anar ròssec, si recupera la llibertat dels fills de Déu, si es fa una aposta seriosa per la fraternitat i la comunió o si segueixen les prohibicions, les condemnes, les imposicions.”

Josep Miró i Ardèvol

e-cristians

“El seu discurs serà més el d'un pastor acostumat a actuar al carrer que el d'un gran teòleg. Estils diferents per a un mateix propòsit. Quin? Ja ho ha dit en la seva primera homilia: centralitat de Jesucrist. L'Església està per proclamar Jesucrist i si no es fa, la cosa no funciona. No es pot confondre amb una ONG (i això també serveix quan es fan altres coses, com ara serveis socials, escoles, i universitats). El bisbe de Roma ens recorda la importància de l'oració: “Qui no diu el Senyor diu el dimoni, perquè quan no es proclama Jesucrist s'està proclamant la mundanitat del diable.” L'Església no és el món, ens diu el papa, si bé fa camí en el món i el diable habita al món, hi podem afegir. Tempta contínuament l'Església perquè es confongui amb ell. I una altra frase ha de ser esmentada perquè és demolidora: “Quan caminem sense la creu, quan edifiquem sense la creu i quan proclamem sense la creu, no som deixebles del Senyor, som mundans, bisbes, sacerdots, cardenals, papes, però no deixebles del Senyor.” Sant Francesc va rebre el missatge de Déu: “Vés i repara la meva casa.” Crec que aquest és el transfons del nou pontificat, que serà auster, allunyat de tota mundanitat, que cercarà la proximitat amb la gent. Reformador i alhora misericordiós, solidari, exigent amb la justícia social. Sorprendrà. Francesc és l'evidencia més de la inacabable capacitat d'autoregeneració de l'Església. La raó visible de la seva existència mil·lenària.”

Josep M. Alentà

llibreria claret

“Com a argentí, que recordi en el món (primer, segon i tercer) que els pobres són els autèntics “vicaris de Crist” i que “fora dels pobres no hi ha salvació” (aplicar la doctrina social de l'Església). Haurà d'acabar també amb la dictadura de la cúria i democratitzar l'elecció de bisbes? Com a jesuïta, que ho faci tot “a major glòria de Déu” i no dels poders d'aquest món. Replantejarà l'actual estatus del Vaticà? La seva ha de ser una autoritat moral, no política. Com a Francesc –l‘alter Christus–, que “reconstrueixi l'Església”, pedra a pedra, persona a persona (també les dones, amb la seva dignitat específica). Com a bisbe de Roma que estudiï “una situació nova” de l'actual ministeri papal (Ut unum sint, 95) per ajudar al diàleg ecumènic, interreligiós i amb tot el món.”

Enric Canet

escolapi

“Crec que aquest papa serà més proper als anteriors. Sense l'estrella de Wojtyla ni la distància de Ratzinger. Insistint en els aspectes doctrinaris però suavitzant la cacera de bruixes actual. No podrà dominar la cúria romana, però hi haurà gestos de trencament amb l'època actual. S'obriran noves portes a l'hemisferi sud, però no sé si entendrà la situació d'Europa. Igualment, obriran nous camins amb les religions però no amb els no creients. Que si el seu papat serà tan social com s'està dient? Penso que serà proper als pobres, però no serà contundent amb les causes que generen la pobresa. Farà molts gestos amb col·lectius desafavorits. Donarà suport a les accions socials eclesials assistencials, però no s'aproparà a altres entitats laiques o d'altres religions que treballen en l'àmbit social. Atacarà el capital, però no obrirà vies d'acció noves per trencar la roda que expulsa tanta gent a l'exclusió social. No s'enfrontarà als països que generen la misèria dels altres.”

Josep Torrens

església plural

“L'elecció del cardenal Bergoglio com a papa és de les poques bones notícies que ha generat el Vaticà en aquests darrers 40 anys. És una elecció que permet renéixer esperança sobre la possibilitat de l'inici d'una nova etapa per a l'Església. Tot i això hem de ser prudents, perquè no s'escapa a ningú que la seva elecció és fruit d'un pacte entre el sector curial i el sector renovador i, per tant, haurem d'estar atents als nomenaments dels alts càrrecs vaticans, en especial el del secretari d'Estat, per poder confirmar amb més seguretat aquesta primera sensació. En aquests moments no és tan important la línia doctrinal i teològica del nou papa, sinó la seva voluntat i capacitat per afrontar de manera ràpida i enèrgica una neteja a fons de les estructures de poder vaticanes. Cap altra renovació no és possible, o està condemnada al fracàs, si abans no s'ha fet net de les intrigues, la corrupció, les ànsies de poder i de riquesa, els interessos de determinats grups i l'ostentació impúdica de certes persones i institucions eclesiàstiques. La tria del nom, Francesc, hauria de ser tota una declaració programàtica de les línies mestres del nou pontificat: austeritat, senzillesa i humilitat; situar l'Evangeli i la persona per davant de les normes i la institució; anunciar Jesús i situar en el centre d'aquest anunci els desfavorits; promoure la dignitat i la igualtat de tota persona humana, i finalment reconciliar la humanitat amb tota la creació i promoure la responsabilitat ecològica. L'èxit del pontificat dependrà de fins a quin punt pugui fer una síntesi entre la seva vocació ignasiana i l'esperit franciscà.”

Joseph M. Rojo Pijoan

vaticanòleg

“Després del gran pontificat de Benet XVI i de moltes de les seves accions, que han deixat l'Església preparada per a abordar segons quines qüestions, toca fer l'aggiornamento del segle XXI. El posat del papa Francesc a la loggia de les benediccions em va fer pensar amb el gran Joan XXIII. El papa Francesc utilitzarà la humilitat de sant Francesc i l'austeritat i disciplina de sant Ignasi per proposar una Església que arribi al cor de les persones. Crec que serà més aviat un pontificat en què molt probablement maldarà perquè el gran tresor que és la doctrina social de l'Església sigui visibilitzada molt més del que ja ho és. Diversos gestos seus en aquests pocs dies són ja un senyal de com desitja fer-se present i proper als pobres, els escollits de Jesucrist. La seva opció anirà segurament per aquí.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.