Experiment sociolingüístic a Patraix

El divendres 22 de març aní a fer una xerrada a l'Institut Vicenta Ferrer de Patraix, just al costat, on encara hi ha l'escola del falangista, Rodríguez Fornos.

Aní amb el bus 71, des de la facultat de Medicina fins a l'avinguda Tres Forques. En baixar a Tres Forques, preguntí per on podia anar més directe cap a aquell l'Institut. Ho vaig preguntar a unes sis o set persones, cap d'elles sabia on hi estava aquest Institut d'ESO i Batxillerat, quan estàvem a menys d'un quilòmetre.

Ho preguntava per curiositat antropològica i filològica perquè sabia, perfectament, on hi era l'Institut de Patraix. He anat sovint a fer xerrades abans de Nadal des de fa uns quants anys per explicar nocions bàsiques d'ecologisme, d'antiracisme, de drets humans, socials o lingüistes de ciutadania o de democràcia realment democràtica amb ple reconeixement dels nostres drets cívics. Pels quals hem de lluitar i organitzar-nos socialment i cívicament.

Ara que els de “Nuevas Generaciones” del PP de Castelló intenten emporeguir el professorat del País Valencià instant perquè denuncien els professors d'ideologia d'esquerres que “adoctrinen”, els d'extrema dreta que fan racisme, masclisme, antidemocràcia, militarisme i anticatalanisme, tenen butlla.

Així són aquests cadells de la “democràcia”. El mateix dia que una senyora professora del “Ceu Sant Pau” de Montcada —una tal Casanova— de València feia una defensa de les violacions a les dones per criticar l'avortament, feia una defensa dels maltractaments a les dones perquè això era “amor” i altres barbaritats semblants.

A tots els veïns de Patraix que trobava els preguntava en valencià i tots em responien en castellà sense saber-ne on hi estava. Jo no podia deixar de dir-los, quan no sabien on hi estava l'Institut que em semblava que anaven molt desorientats. Perquè jo sí que ho sabia que estava molt a prop, només els preguntava quin era el camí més recte, però ell o elles, no sabien ni on s'hi trobava l'Institut.

No saber on hi són les escoles o l'Institut d'un barri com Patraix és molt greu, no saber el valencià a la ciutat de València a un barri com Patraix també hauria de ser considerat greu, tot i que ens hem acostumat a veure-ho “normal”.

Com ens explicava la companya Lliris Picó Carbonell, el 28 de març, de les seues companyes hispàniques de filologia d'Alacant que s'apoderen del tot d'Alacant i parlen de “nuestra lengua” referint-se a l'espanyol, com si a Alacant només es parlara l'espanyol i el català ja hagués desaparegut del tot. És revelador, ens mostren què en pensen, quines són les seues intencions lingüicides, que en un professional del ram, encara té més delicte perquè podrien aprendre d'aquell catedràtic tan simpàtic de la Universitat de Madrid que almenys denuncia les doctrines “supremacistes” de l'espanyol des de Nebrija fins a l'últim diccionari de la RALE o de les polítiques lingüicides que ens aplica l'estat espanyol des del 1978 endavant, quan considera “les altres llengües” com residus fòssils. No ens enganyen.

Hem de deixar entrar la realitat a les nostres vides, encara que no ens agrade del tot. Per observar-la, per analitzar-la i poder-la canviar. El que vaig notar amb el meu “experiment sociolingüístic” és un nivell molt alt de desconeixement del valencià a Patraix, de desorientació o desubicació de gent que passejava el gosset i que vivia allà, i tot plegat de gent que, quant a llengua i coneixement del barri, semblava acabat d'arribar d'un altre país o d'un altre planeta.