Alerta: avis en risc
Augmenta un 6% el nombre de casos de maltractaments i espoli a gent gran
La majoria són familiars i la fiscalia aposta per un canvi legal perquè siguin castigats
El nombre de casos de maltractaments a gent gran, tant físics com d'espoli patrimonial, va augmentar un 6% l'any passat respecte al 2011 a Catalunya, segons les denúncies rebudes pels Mossos d'Esquadra. Amb una crisi econòmica asfixiant, el col·lectiu està en una situació de més vulnerabilitat.
L'advocat Jordi Muñoz, que des de fa anys treballa en la defensa dels interessos de la gent gran, confirma que la crisi ha comportat un increment del nombre de casos de persones que s'aprofiten de l'especial vulnerabilitat dels avis per treure'n profit econòmic. “Cada setmana rebo una trucada d'una treballadora familiar o altres professionals per consultar-me com han d'actuar perquè tenen sospita d'un nou cas d'intent d'espoli patrimonial.”
Muñoz recorda que cal diferenciar entre dos tipus de persones grans. D'una banda, hi ha les que no tenen capacitat per decidir per elles mateixes; en aquest cas, cal comunicar-ho al jutjat i instar un procés d'incapacitació per protegir la persona en concret i el seu patrimoni. D'altra banda, hi ha les persones que sí que tenen capacitat per decidir; Muñoz recorda que els professionals estan obligats a comunicar a la policia o a la fiscalia que tenen sospites d'un delicte. Passa sovint que aquest tipus de persones es neguen a denunciar per no posar un familiar directe –molts cops el mateix fill– en una situació de compromís.
L'excusa absolutòria
Víctor Alegret, fiscal coordinador del servei d'atenció a les persones discapacitades i tuteles de Barcelona, també manifesta que “han detectat un augment del nombre de casos d'espoli patrimonial de persones grans duts a terme per familiars”.
L'abast real d'aquest problema és, encara avui, una xifra oculta. Al fet que la majoria renuncien a denunciar fills o germans, s'hi afegeix que el Codi Penal (article 268) eximeix de responsabilitat criminal els delictes patrimonials que es facin entre familiars sempre que sigui sense violència. “Tal com va passar amb la violència domèstica, caldria canviar el Codi Penal perquè les possibles estafes o apropiacions indegudes entre familiars tinguin un retret penal”, afirma Alegret. Fins i tot, el fiscal advoca perquè els tutors legals de les persones grans facin demandes civils de reclamació de quantitats sostretes per aturar els espolis familiars.
En aquest sentit, el paper de la fiscalia és clau per protegir les persones grans en perill i la demanda d'incapacitació pot ser una eina efectiva. “Si no li aporta cap benefici, no hem de marejar aquella persona”, afirma Alegret. La directriu del ministeri públic és apostar per demanar la incapacitació “si hi ha motiu, a banda de la causa”. Un exemple: una persona gran amb Alzheimer té causa per demanar la seva incapacitació, però si està ben atesa per la família, no hi ha motiu per demanar-la. Aquesta fiscalia especialitzada –que abraça els partits judicials de Barcelona, l'Hospitalet, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Esplugues– va analitzar 1.219 casos d'incapacitació l'any passat i en va promoure 672.
Alegret exposa que, des de fa uns cinc anys, “es va estendre el fals rumor” que si s'incapacitava l'avi o la mare es tenien més números per obtenir una plaça en una residència o en una pensió. Des de llavors, la fiscalia disposa de la col·laboració d'un treballador social del Departament de Benestar, que fa de pont amb l'administració i els familiars.
En aquests procediments civils, el paper de la fiscalia és doble. Quan la demanda d'una incapacitació és sol·licitada per particulars, el fiscal defensa els interessos de la persona afectada. L'any passat, a l'àrea de Barcelona, se'n van demanar 2.329.
Per contra, quan hi ha l'alerta de possible espoli, la fiscalia promou la incapacitació per tal que la persona tingui un tutor que vetlli per ella i el seu patrimoni, dels quals haurà de donar compte al jutge anualment. Un cas real: una residència alerta la fiscalia que hi ha una usuària que no pot pagar l'estada. Cobra una pensió de 500 euros i la residència val uns 300, però el dia 26 de cada mes, alguna persona treu els diners. La usuària no pot sortir al carrer, i ningú la visita mai ni li porta roba.
Tothom n'ha de prendre consciència, també els treballadors de bancs i caixes en veure reintegraments sospitosos, exposa Alegret. La policia recorda a víctimes i cuidadors que es pot demanar ajuda, per exemple trucant al 112.
LES XIFRES
Una estabilitat llaminera
En temps de crisi, de rebaixes en el sou, de subsidis d'atur que s'acaben i de prestacions socials que no cobreixen els mínims, les pensions dels jubilats i els comptes corrents de les persones grans, fruit d'anys i anys d'estalvi, apareixen com una rara situació d'estabilitat econòmica. Jordi Muñoz, advocat expert en la protecció jurídica del col·lectiu de la tercera edat, subratlla que aquesta estabilitat converteix el col·lectiu en objectiu de desaprensius –familiars o no– que s'hi acosten només amb voluntat de treure'n un profit econòmic.
Un exemple d'aquesta estabilitat econòmica és la dada que indica que el 90% dels ciutadans majors de 65 anys de l'Estat espanyol són propietaris d'un habitatge. Els que es volen aprofitar dels vells sovint també busquen apropiar-se indegudament d'aquest patrimoni.
