Catalunya perd l'hora

Ara es valora
la rapidesa, i la dicció en català va
a contracorrent

Són tres quarts de dues. D'aquesta manera es diuen les hores en català. És una forma pròpia de la parla catalana, però el seu ús s'està perdent amb el pas del temps, fet en què coincideixen tots els experts lingüistes que ha consultat aquest diari, com també que hi ha diversos factors que en provoquen la pèrdua.

Són moltes les causes que contribueixen a l'afebliment d'aquesta forma. El filòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Agenter assegura que el canvi demogràfic que hi ha hagut a Catalunya els últims anys n'és una. Afirma que, per als més petits, el contacte amb gent que no és d'aquí fa que “a vegades els quedi més el que senten al carrer que el que senten a casa”. El filòleg també confessa que les amenaces polítiques existents a Catalunya i a altres comunitats autònomes, com ara Galícia i el País Basc, també perjudiquen els hàbits propis de la llengua. I hi afegeix que actualment la societat està exposada a influències de l'anglès, moltes de les quals són molt presents en les formes d'oci i en les xarxes socials.

Per la seva banda, la directora i professora de llengua catalana de l'IES Alella, Lina Rubio, declara que la pèrdua d'ús també es deu al fet que “avui dia es valora la rapidesa i la brevetat en les paraules, i culturalment les hores en català van a contracorrent”. Explica que això s'evidencia en la manera com es redacten els SMS, en el llenguatge que s'usa a internet i en la immediatesa que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Tot i que aquesta manera de dir les hores estigui decaient, encara hi ha fórmules que poden evitar-ne la pèrdua ja que, tal com assegura Lina Rubio, “anar a contracorrent no significa rendir-nos”. Per la seva banda, el filòleg Agenter argumenta que una de les solucions seria exigir uns nivells mínims de domini del català en llocs de treball; d'aquesta manera es transmetria més la importància d'aprendre el català i els hàbits propis de la llengua.

En aquest sentit, Lina Rubio reconeix: “Sóc pessimista, dubto molt que es pugui recuperar el costum, almenys ho trobo difícil en el llenguatge col·loquial i encara més en la gent jove.” Tot i així, admet que encara que hi hagi molts factors que en provoquen la pèrdua, “hi ha maneres de mantenir l'hàbit en la mesura del possible”, com és fomentar-ho a través dels mitjans de comunicació o de la literatura catalana. Perquè, com més s'escolti als espais de referència, més habitual es convertirà aquesta forma. La professora confessa que encara que l'opció política nacionalista estigui en el seu màxim apogeu i estigui estretament vinculada a la llengua en general, “s'escapa d'un punt tan concret com aquest”, per tant no és un factor que pugui evitar aquesta pèrdua.

Tot i que el costum estigui decaient, encara hi ha institucions que en fomenten l'ús i impedeixen que disminueixi en alguns sectors de la població. Una d'elles és el Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona, on s'ensenya el català a persones que encara no saben fer un ús correcte de la llengua. Eva Boix, professora de la institució, garanteix que una de les lliçons que s'imparteixen és la de les hores. I assegura que, amb l'ensenyament adequat del professor i la disposició correcta de l'alumne, es pot aprendre perfectament la manera de dir les hores en català.