Vilafranca i la cançó de l'enfadós

En via morta. En aquest punt es troben les negociacions entre l'Adif i Vilafranca del Penedès pel que fa als problemes que ha generat la construcció i el pas de la línia del tren d'alta velocitat per la ciutat. Damunt la taula hi ha, d'una banda, els sorolls, les vibracions i les esquerdes que els veïns afectats segueixen suportant cinc anys després de la finalització de les obres i, de l'altra, els 23,5 milions que el consistori ha de pagar a l'ens gestor ferroviari pel cobriment de les vies. L'estira-i-arronsa sembla no tenir fi i l'últim capítol d'aquest serial l'ha protagonitzat l'Adif, que ha decidit recórrer a la via judicial per reclamar els diners que li deu l'Ajuntament, segons el conveni signat el 2003 amb el Ministeri de Foment. El consistori vol pagar gradualment, a mesura que es vagin resolent els problemes que tenen els veïns, però l'Adif –que ja ha fet algunes actuacions– s'ha plantat i condiciona la negociació de solucions al pagament. És la cançó de l'enfadós.

La decisió del gestor ferroviari ha sorprès l'alcalde de Vilafranca, el convergent Pere Regull, sobretot perquè a finals de l'any passat va acordar amb l'Adif tirar endavant un nou conveni que recollís els problemes pendents de resoldre i fixés el compliment dels compromisos econòmics del municipi. El consistori hi volia incloure el cobriment de la via fins al pont de Moja, la instal·lació de pantalles acústiques per reduir el soroll de la part descoberta de la zona nord (fins al pont de la Pelegrina), un estudi que certifiqui que les vibracions no afecten els edificis, la restitució del carrer Santa Fe –que es va aixecar per posar les vies del TAV– i la cessió de la llosa que cobreix la infraestructura. L'Adif es va comprometre a enviar-li l'esborrany del conveni en 10 dies, però aquest mai no va arribar. Un fet que va coincidir amb el canvi de presidència de l'ens, encapçalat des del gener per Gonzalo Ferre.

Regull va conèixer el canvi de postura de l'Adif fa una setmana, en la reunió amb el director general d'Explotació i Construcció, Antonio Gutiérrez. “Jo anava a negociar el conveni i ens vam trobar amb un trencament incomprensible dels acords i amb l'amenaça d'endegar la via judicial; només es pot entendre pel relleu en la presidència de l'Adif o per la situació política general”, lamenta l'alcalde. Val a dir que el consistori va ser el primer a judicialitzar l'afer, ja que el 2011 va presentar un recurs contenciós administratiu contra el gestor ferroviari per reclamar que compleixi la normativa de soroll i vibracions, tot i que estava disposat a desistir si s'arribava a un acord. “Si l'Adif compleix, Vilafranca pagarà, però cal un conveni on quedin clars els compromisos de cadascú perquè, si paguem ara, ja els hem vist prou; no permetrem més greuges per als veïns, el tram que falta s'ha de cobrir sí o sí”, afirma Regull. L'Adif, per la seva banda, manté que ha complert els acords del conveni del 2003 i veu “inassumible que es vulgui vincular el pagament del deute a actuacions posteriors”. “El que està fet s'ha de pagar i, a partir d'aquí, negociarem”, diu un portaveu. Totes dues parts asseguren que no volen renunciar al diàleg, però es mantenen ferms. I, mentrestant, els veïns segueixen sent víctimes de l'assetjament psicològic del tren.