La Rambla, origen i final de la fam
Un grup de dones van decidir fa més de mig segle dedicar una hora a la setmana a ajudar els més necessitats repartint entrepans al mig del carrer
Una voluntària afirma que no havia vist mai tanta necessitat com ara
Tot comença i tot acaba a la Rambla i tot hi passa i tot s'hi deixa veure, també la fam. Va ser a la part baixa de la Rambla de Barcelona on fa poc més de cinquanta anys un grup de dones van començar la tasca d'ajudar els més necessitats, en una acció que al cap de poc temps va fructificar amb la fundació de l'associació L'Hora de Déu. El nom respon al gest que van tenir aquestes dones de dedicar una hora de la setmana a repartir entrepans i atendre altres necessitats bàsiques del col·lectiu de persones que malvivien en la Barcelona dels anys seixanta.
L'acció d'aquell grup recorda la iniciativa que a principis d'aquest any van desplegar un grup de persones que cada dilluns, dimarts i dimecres eren a Canaletes per distribuir menjar al mig del carrer, fins que la intervenció de l'Ajuntament i Càritas va reconduir aquesta acció solidària cap
a un menjador social.
Les dones de L'Hora de Déu també van deixar de seguida el carrer i la seva acció solidària va trobar refugi. Primer, a l'església del convent de Santa Mònica, espai que després es va convertir en l'actual centre d'exposicions. L'entitat va anar agafant cos i, aleshores, va iniciar un itinerari per la ciutat fins que va acabar ubicant-se al Raval, en un edifici que, amb el temps i l'obertura de carrers, ara té façana a la Rambla del barri.
La més veterana de la casa és Mercè Asencio, que explica amb aquestes paraules el perquè del gran volum de feina que ara tenen i de l'aparició de noves iniciatives com la de Canaletes: “Creia que ja no faria falta la meva ajuda. És una pena que, amb l'edat que tinc, encara hagi d'estar col·laborant, però el cert és que, com ara, no havia vist mai tanta necessitat entre la gent.” En el costat positiu de la balança, Mercè Asencio també hi posa el de la solidaritat de la gent i assegura que els ciutadans tenen avui “més
ganes d'ajudar que mai”.
En aquest esperit de col·laboració s'inscriu l'actitud dels molts lectors d'El Punt Avui que ja han passat per la redacció a Barcelona per fer la seva contribució a la recollida d'aliments que el diari fa tot aquest mes de juny i que té com a destinació L'Hora de Déu.
El menjar que aquests dies es va ordenant en caixes tindrà com a destinatari persones com ara la Minabao, una dona d'origen magribí, separada i amb l'únic ingrés dels 200 euros que el seu exmarit paga per la pensió dels nens, diners que només pot destinar a les necessitats dels petits. O Àngela Garcia, un veïna del barri de 81 anys, de mans tremoloses però somriure encomanadís, que sobreviu amb 385 euros de pensió. L'Àngela carrega el carro amb l'oli, i l'arròs i abans de marxar repeteix dues vegades: “Molt agraïda.”
