Més enllà del ‘mocho'

Tenen entre 19 i 24 anys. No troben feina. Estan disposats a canviar. No estan satisfets amb la vida que viuen. Els costa llevar-se cada dia per anar al taller d'habilitats prelaborals. No veuen clar el seu futur... Sheyla Arenas, una noia de 24 anys que tira endavant tota sola amb un fill de 3 anys, porta la veu cantant del grup i és qui diu una frase contundent que resumeix com hi ha un abans i un després de la seva participació en aquest projecte de Càritas i la Fundació Pere Tarrés pensat perquè trobin una via d'entrada al món laboral: “Estic aprenent que hi ha vida més enllà del mocho”.

Tot i que no caldrien més detalls, Sheyla s'explica: “Abans de venir aquí el meu dia a dia era la casa, el meu fill, pensar d'on trec el menjar. Només això. Sense anar més enllà. Ara sé que puc trencar aquest esquema. Hi ha un més enllà de la casa i del barri. Costa d'arribar-hi, però existeix.” I és aquest un dels objectius del programa: fer que els joves que no han acabat l'ESO i que tenen una realitat quotidiana que no els deixa sortir de Ciutat Meridiana-Torre Baró aprenguin a mirar una mica més enllà. Tant més enllà del seu barri com més enllà del dia a dia per intentar construir un projecte de futur.

Jasmina Crespo té 22 anys i també ha de cuidar tota sola el seu fill de 4 anys; Laura Benítez, en té 19; Mustapha Elhaddoushe, 22 anys, i Mbarek Ben Abbou, que és l'únic que té un grau mitjà –en automoció– en té 21. Durant tres mesos, participen tres matins a la setmana en un curs per millorar les habilitats prelaborals al centre de Càritas per a joves Llops del Taga, a Torre Baró. És la segona edició del curs i s'emmarca dins del programa Joves a l'atur, un projecte promogut pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que va voler que la celebració de les noces d'or sacerdotals fos una oportunitat per sensibilitzar i actuar contra l'atur juvenil.

Fa temps que els professionals de Càritas constaten que una de les dificultats dels joves a l'hora de trobar feina és la manca d'hàbits laborals. En el curs es treballa per reforçar i consolidar competències i accions, com ara l'elaboració d'un currículum, la preparació d'una entrevista de feina, però també l'adquisició d'un hàbit tan simple com la puntualitat i per reforçar qualitats com el creixement de la seguretat i l'autoestima.

L'educador, Pere Girona, es mostra satisfet de com va anar el primer curs, l'any passat. Una de les participants ha trobat feina i la resta estan fent cursos de formació en estètica, cuina o jardineria. La idea és que aquestes cent hores per millorar les habilitats prelaborals es vegin premiades amb l'accés a una formació especialitzada el màxim d'ajustada als gustos de l'alumne i també, si cal, d'algun altre suport, com ara una ajuda per la cura d'un fill que permeti a la mare continuar formant-se. Les aspiracions d'aquest grup són tan diverses com treballar maquillant morts, muntar un taller mecànic o ser cuiner. Una de les coses que aprenen en aquests tallers és que cal tenir uns objectius i esforçar-se per aconseguir-los.

Càritas Diocesana de Barcelona va fer balanç al maig de la seva activitat de l'any i va tornar a llançar un senyal d'alerta: continua augmentant el nombre de famílies que necessiten ajuda per cobrir les necessitats més bàsiques i acompanyament perquè tenen un important desgast emocional. A més, va exposar el director de l'entitat, Jordi Roglà, “sense feina no se'n sortiran”. En només cinc mesos, es van atendre 43.065 persones, un 9% més que en el mateix període de l'any passat. Els experts coincideixen que la crisi econòmica i social està fent que no hi hagi progrés generacional, és a dir, que el futur dels joves serà pitjor que el que van tenir els pares.

Aquesta frustració per la pèrdua d'oportunitats vitals i laborals es fa palesa entre aquests joves de Torre Baró. “Complicat”, “molt negre”, “val més viure el present per no enfonsar-te” o “em veig vivint amb els pares tota la vida” són les seves respostes a la pregunta de com veuen el futur. L'educador no els porta la contrària, però els condueix cap a buscar la part positiva. “Tot i que es pensin que no, saben fer moltes coses –exposa–. I això és el que han de potenciar. Són multiusos i creuen que són d'un sol ús.” Trencar la sensació de “no serveixo per a res” és el primer pas. Fer pujar l'autoestima. I tot plegat en un espai on hi ha unes regles que a la resta de la seva vida no tenen. Curiosament, tots cinc coincideixen que se senten estranys en aquest entorn protegit.