salut
La crisi fa créixer l'ús de tranquil·litzants entre els barcelonins
El consum inadequat de psicofàrmacs és especialment eminent entre dones de 35 i 64 anys
L'alcohol acapara el 52% dels tractaments contra les addiccions de la ciutat
És una tendència a l'alça associada a un període de convulsions i incerteses, sobretot econòmiques, com l'actual. Els responsables de l'Agència de Salut Pública de Barcelona han detectat un increment del consum de tranquil·litzants, sedants o somnífers en situacions o patrons en què, presumiblement, no caldria des del punt de vista estrictament mèdic. El perfil tipus d'aquesta conducta és el d'una persona que té un trastorn emocional, més o menys puntual, i que, com a resposta automàtica, comença a prendre psicofàrmacs. Des de l'agència s'ha reconegut que un percentatge important d'aquests casos –sense especificar-ne quin– correspon a crisis com per exemple els atacs d'ansietat, que són conseqüència dels avatars de la crisi. Segons les últimes dades del consistori, aquesta situació ha fet forat especialment entre les dones de 35 i 64 anys, en què l'ús d'aquests productes ja ha arribat a un percentatge del 20% de la població. En el cas dels homes, es queda per sota del 10%. Reconduir aquesta tendència és un dels objectius bàsics del nou Pla d'Acció sobre Drogues, el document marc que esbossa les polítiques que es duran a terme des de l'Ajuntament de Barcelona en aquest àmbit fins al 2016. Per assolir-ho, una de les propostes que hi ha sobre la taula és “conscienciar” els metges que prescriuen aquests tranquil·litzants sobre la idoneïtat de plantejar possibles teràpies alternatives als pacients que no en tinguin una necessitat peremptòria.
Al marge d'aquesta problemàtica emergent, el pla d'acció continuarà posant un dels seus focus prioritaris sobre la ingesta excessiva d'alcohol. Dues dades al respecte: més d'un 30% de joves es considera que beuen massa, i un 52% dels tractaments contra les addiccions que es van iniciar als centres d'atenció i seguiment (CAS) de Barcelona l'any passat –uns 2.000– ho van ser per alcoholisme. Intensificar la lluita contra la venda de beguda a menors, especialment en comerços minoristes i fora dels horaris reglats, és una de les mesures del pla. Així mateix, es vol reforçar la xarxa d'equipaments municipals, com ara pisos refugi per a dones addictes que són víctimes de violència de gènere.
Trifulga política pel pla de drogues
El Pla d'Acció sobre Drogues de Barcelona 2013-2016 estava previst que s'aprovés en el ple que s'oficiarà demà, però a última hora ha caigut de l'ordre del dia. El motiu? El govern municipal de CiU no disposava de prou suport per ratificar-lo, ja que alguns dels grups que pensaven fer-ho, com és la bancada d'esquerra, se n'han desdit. El detonant ha estat un apartat concret del pla, pactat amb el PP, que contemplava el trasllat de la narcosala del Baluard en un altre indret del districte de Ciutat Vella. Fonts del consistori no descartaven ahir la possibilitat que el document pugui passar per ple passat l'estiu, quan la polèmica s'hagi atenuat. Aquest episodi, però, no es l'únic que visualitza la situació de minoria política en què es troba l'executiu de Xavier Trias, ja que en el ple de demà tampoc podrà aprovar-hi els comptes generals.