Pèrdua rècord de gel àrtic i d'augment del nivell del mar
Alerta de l'escalfament global del planeta i d'un desglaç sense precedents, segons un estudi nord-americà
El forat de la capa d'ozó és cada cop més petit
El 2012 va ser un any rècord en pèrdua de gel a l'Àrtic, en pujada del nivell del mar i en emissió de gasos d'efecte hivernacle, segons un informe divulgat per l'Administració d'Oceans i Atmosfera dels Estats Units (NOAA). A més, l'any 2012 va estar entre els deu més càlids a nivell planetari des que hi ha registres, i en països com els Estats Units i l'Argentina van tenir l'any més calorós de la seva història. “Els nivells de carboni estan pujant, els nivells del mar estan pujant, el gel de l'Àrtic s'està fonent i el nostre planeta, en el seu conjunt, s'està convertint en un lloc més càlid”, va advertir la directora interina de la NOAA, Kathryn Sullivan.
L'estudi de la NOAA s'ha centrat, en aquesta edició, en l'estudi de les condicions a l'Àrtic, en tractar-se d'una regió que està experimentant canvis sense precedents i que ha trencat diversos rècords de desglaç en els últims anys. Concretament, el gel marí d'aquesta zona ha registrat el 2012 el “mínim nivell a l'estiu” des que els satèl·lits estudien aquestes dades, fa 34 anys. Així, el 16 de setembre de l'any passat es va registrar una superfície d'1,32 milions de quilòmetres quadrats, la qual cosa suposa un 18 per cent menys que el rècord anterior que es va detectar el 2007 (1,61 milions de quilòmetres quadrats). El 1980, els mínims d'estiu a l'Àrtic ocupaven una superfície de 2,90 milions de quilòmetres quadrats, segons destaca l'informe.
Informe exhaustiu
L'informe utilitza desenes d'indicadors climàtics per rastrejar i identificar els canvis i les tendències generals en el sistema climàtic global. Aquests indicadors inclouen les concentracions de gasos d'efecte hivernacle, la temperatura de l'atmosfera inferior i superior, la nuvolositat, la temperatura superficial del mar, l'augment del nivell del mar, la salinitat de l'oceà, l'extensió del gel marí i la coberta de neu. Cada indicador inclou milers de mesuraments de múltiples conjunts de dades independents, segons va explicar l'experta de la NOAA.
Segons aquest organisme, la temperatura de la superfície dels oceans també va augmentar i va convertir el 2012 en un dels onze anys més càlids registrats. Durant el primer semestre de l'any anterior, en canvi, s'havien registrat notables descensos al nivell del mar a causa del fenomen de la Niña, una tendència que es va mantenir, en part, gràcies a la recessió econòmica mundial. La tendència va durar poc i l'any 2012 les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de la crema de combustibles fòssils van assolir nivells de rècord i les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni van arribar a gairebé 400 parts per milió.
Malgrat l'alarma causada per aquestes dades, a l'estudi també hi ha lloc per a notícies positives, com el fet que a l'Antàrtida el clima és “relativament estable en general” i no s'hi han detectat grans canvis pel que fa a anys anteriors. Els experts també han destacat que al 2012 s'ha detectat el segon forat d'ozó més petit de les dues últimes dècades.
LA XIFRA
L'Amazònia, menys resistent a l'estrès tèrmic
Un estudi de la Universitat de València (UV), publicat recentment al Journal of Geophysical Research, revela que la resistència dels boscos amazònics a l'estrès tèrmic s'estaria afeblint, la qual cosa acceleraria l'escalfament global del planeta. Aquesta troballa posa en qüestió l'estesa creença que els boscos tropicals de l'Amazònia tenen una gran resistència a les condicions d'estrès hídric, com ara una sequera. Així, els resultats de l'estudi han observat una pèrdua de biomassa i, fins i tot, una aturada temporal del bosc com a absorbidor de carbó durant les sequeres del 2005 i el 2012. Segons fonts de la investigació, la selva amazònica representa prop del 50% dels boscos tropicals del món i és un element clau per contenir el canvi climàtic.