Els temps estan canviant

Jesús Collado va passar una infància i una primera joventut complicades. Fill de Salt i membre d'una família desestructurada, amb el seu germà Juan Manuel es va trobar que havia de créixer sense el suport dels pares i van viure entre la misèria i la dificultat fins que els serveis socials els van fer entrar en un pla de xoc fomentat per l'Ajuntament, i el van derivar a Càritas. Finalment, els responsables el van fer entrar a ECOSOL, una empresa d'inserció social depenent de Càritas Girona, dedicada al muntatge de bicicletes, que li va servir de pont per integrar-se al mercat laboral.

La història d'en Jesús podria definir els nous temps que es viuen a Càritas, entitat que, segons la seva presidenta a Catalunya, Carme Borbonés, “no és una ONG, sinó l'organització caritativa de l'Església Catòlica, i encara que estem catalogats com una entitat assistencialista, no ens volem quedar amb aquest qualificatiu perquè no hauríem entès res”.

Jordi Roglà, director de Càritas de Barcelona, puntualitza que “en un moment com l'actual en què el problema de la crisi s'està reduint a xifres, nosaltres volem explicar que darrere de cada número hi ha una persona que no rep el mínim de la societat i això fa que cada dia la seva situació es deteriori més.

“A nosaltres no ens preocupen les xifres, el que ens preocupa és el tractament que com a societat estem donant a molts ciutadans que no poden cobrir les necessitats bàsiques, la qual cosa s'ha traduït en l'inici d'una fractura social. La gent no vol viure de la beneficència i des de Càritas ens esforcem a reintegrar-los al mercat laboral, i sabem que, encara que temporalment reclamin ajuts econòmics, el que volen realment la gent és feina.”

El mes d'abril, quan Càritas Diocesana de Girona va presentar la memòria anual, el director, Ramon Barnera, va puntualitzar: “La crisi ha provocat un tsunami i ha generat una situació nova; no podem pensar que quan tot passi tornarem a estar com abans, i és per això que hem de buscar noves fórmules, que vol dir col·laboració i treball en xarxa.” Les afirmacions van ser ratificades pel secretari general, Martí Batllori, que va apuntar que havien crescut els programes de distribució d'aliments, acollida, habitatge... Són els estralls d'una crisi que Roglà també qualifica d'ètica, moral, i producte del neocapitalisme, la qual cosa provoca que, per exemple, “en el tema hipotecari hi hagi una desproporció entre la responsabilitat legal de la part creditora i deutora”.

Les famílies perden la casa i alhora que els poders econòmics salven els bancs es tanquen les alternatives de feina i de reinserció. “Els temps han canviat. Si bé els responsables de l'entitat es mantenen fidels als principis fundacionals, ara l'eficàcia passa per estar integrat en la comunitat i actuar com un element de dinamització social que treballa en xarxa amb institucions, polítiques, comunitats religioses, de barri o veïnals. Avui, quan per culpa de la crisi s'han hagut d'incrementar els programes per lluitar contra la penúria sobrevinguda i la pobresa extrema: la gent té dignitat, i encara que les passin magres, no volen subsidis –reconeix Roglà–. Quan les persones vénen a Càritas, demanen tres coses: feina, feina i feina.”