Societat

Jo sóc una mala patriota

L'AMA DEL CARXOFAR

Gràcies als astres, el nostre govern em dóna, un dia més, l'oportunitat de passar-me per l'entrecuix el programa previst. I això que jo dic que no em pertoca, que no és el meu torn, que jo he de parlar d'aquest tema el nou d'octubre, que em queda més a prop, o el vint-i-cinc d'abril, que és l'equivalent.

Jo dic que la Diada és del principat, i que gràcies per convidar-nos a la festa i fer-nos partícips. Que la idea d'unir Alcanar amb Vinaròs és realment bonica, que escampar-ho a Mallorca és simbòlicament important, talment férem els valencians amb el nostre Correllengua. Però tinc alguns apunts a fer-hi: Jo crec que la cadena humana s'hauria de començar a la Porta dels Països Catalans, a Salses, al monument que hi ha vora el castell, junt a l'autopista de Perpinyà. Jo crec que hauria d'arribar de manera ininterrompuda fins a Guardamar per mostrar veritable Unitat.

Perquè jo afirme i dic en veu alta (i que tanqueu-me si s'escau) que és realment un atemptat contra les llibertats el fet d'haver d'exiliar els mals nacionalistes. I entenem com a mal nacionalista eixe grupuscle minoritari, tall de hippys despitralats, que porten estelades i diuen que el valencià i el català “es lo mismo” que reneguen del seu himne, que no diuen Comunidad Blabensiana, que coregen cançons de Llach o Raimon, ese gran traidor a la patria, que no saben que Franco ha muerto i que cal canviar de tema, perquè això de regirar en el passat no és bo (per a alguns), que cal passar pàgina. Ells, que ho diuen en perfecte castellà. Ells, els bons patriotes.

Al juny vaig plorar veient el Concert per la Independència al Camp Nou. Per dos motius: el primer, d'emoció sincera en veure tot el que allà passava. El segon motiu, la pena i el dolor de pensar que una cosa així és impensable al Mestalla o a la Plaça de Bous de València. Ni tan sols a la vora de les facultats (exiliades elles també) de Tarongers, on se celebren ara les concentracions d'eixos mals patriotes, d'eixa gentola que crema estanqueres i clama contra la mare que ens ha (participi que ens dóna la vida però considerat malsonant).

Jo crec que també sóc una mala patriota, perquè m'emociona la Muixeranga, no se sap per què. Perquè, quan sent a Francisco, se'm ve a la ment Pernofrenar o, més bèstia encara, Semprehemsegut, la nova lletra que Toni de l'Hostal ha parit i que, aquesta sí, se sent molt a prop de la realitat que ens envolta.

Jo dec ser pitjor patriota encara, perquè m'estan furtant subtilment la idea de Països Catalans. Com un Frankenstein mal avingut, sembla que els pedaços de l'organisme no pensen els uns en els altres, que quan un d'ells té fam, als altres que els (verb reproductor malsonant) i deu anar a la seua totalment. O, si més no, això és el que potencien els nacionalistes de bé, els regionalistes que no veuen més enllà del seu propi interès (econòmic, és clar), els qui saben que la unió fa la força, els qui tenen por.

Jo em definia en la columna anterior com una bona Hobbit: Jo crec en una Comarca, en un poble, en un carrer, en un conjunt menut. Perquè si no aconseguim harmonia entre nosaltres, serà impossible vertebrar tota la resta.

Jo dec ser una mala patriota...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.