És l'hora de canviar d'hora?
El govern estatal valora recuperar l'horari que li correspon geogràficament
S'afavoriria la conciliació, però caldria canviar la llei i els costums
El 1942, Franco va adoptar l'horari alemany
Ben mirat, no té ni cap ni peus. Geogràficament, l'Estat espanyol està situat al mateix fus horari que Irlanda, Anglaterra o Portugal. De fet, el meridià de Greenwich, a banda de passar per sobre de l'observatori del suburbi londinenc, també ho fa a prop de Castelló. En canvi, els nostres rellotges marquen la mateixa hora que els d'Alemanya, Suècia o Polònia, per posar alguns exemples de l'Europa central. Aquest desfasament en relació amb l'horari solar, combinat amb un model de vida amb horaris inèdits al continent (llargues jornades laborals, dinant tard i en molta estona), té repercussions en la conciliació de la vida familiar i la laboral, en la salut (descansem poc i malament) i també en la productivitat i l'economia.
D'aquí que el Congrés dels Diputats hagi aprovat recentment una proposta de la comissió d'Igualtat en què es demana al govern que valori les implicacions econòmiques que tindria endarrerir una hora els rellotges, per tornar-los a adaptar a l'horari dels països de l'entorn. En el text, en què han participat una seixantena d'experts, s'indica la necessitat d'acompanyar aquest canvi amb una nova disposició de les jornades laborals: caldria entrar abans a treballar i dinar en poc temps per poder sortir abans de l'oficina i dedicar més temps a la família, la formació o l'oci. “Es tracta d'una tasca complexa, ja que implica una transformació dels nostres costums diaris, però és innegable que els resultats ens farien convergir amb Europa en molts aspectes en què avui n'estem summament allunyats, i molt particularment en productivitat, en competitivitat, en conciliació i coresponsabilitat”, es pot llegir en el text aprovat.
Per aconseguir els objectius, però, també caldria que els nens entressin a l'escola més tard i que fessin jornada partida: “Cal adaptar el calendari escolar a la jornada laboral”, s'assenyala. També es reclama que es modifiquin els permisos de paternitat, maternitat i lactància.
Per tant, la comissió ha proposat al govern que elabori una nova llei de conciliació i coresponsabilitat que corregeixi totes les disfuncions esmentades. La qüestió, però, és que també caldria fer canvis en matèria d'educació, horaris comercials (respectant la conciliació dels treballadors i també l'equilibri entre les diferents botigues) i, fins i tot, en l'àmbit laboral i de negociació col·lectiva per tal de garantir la col·laboració empresarial, un dels grans obstacles.
Un altre condicionant que també condiciona molt les hores de descans és la configuració de les graelles televisives. El treball reclama que les cadenes avancin els seus informatius i, de retruc, el prime time. L'acadèmia de la televisió ho veu bé, però calcula que anirà per llarg perquè ningú no gosa fer el primer pas.
Amb tots aquests elements damunt la taula, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que el govern ho estudiarà. “No deixarem la proposta al calaix”, ha dit. Potser es referia al mateix calaix on ha estat guardat el debat sobre els fusos horaris des que, el 1942, Franco va adoptar l'horari Alemany com a gest de simpatia cap a Hitler.
Deu euros a canvi de tornar, aquesta nit, a l'horari d'hivern
Demà a la matinada tindrà lloc el canvi d'horari que, en compliment d'una directiva europea, adapta els rellotges a l'horari d'hivern per promoure l'estalvi energètic. Quan siguin les tres, les agulles hauran de tornar a les dues, de manera que el dia tindrà 25 hores i s'acabarà així el període de set mesos d'horari d'estiu. Segons dades de l'Institut Català d'Energia (Icaen), aquesta mesura permet estalviar entre 10 i 11 euros per llar. Per tant, l'estalvi global que representa per Catalunya puja fins als 29 milions d'euros.
L'adaptació de l'horari a la llum del dia permet estalviar energia perquè redueix la necessitat d'il·luminació artificial i, segons l'Icaen, el 90% de l'estalvi es produeix en el sector domèstic, en què la il·luminació suposa un 7% del conjunt del consum energètic. En canvi, segons les estimacions de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia estatal, la repercussió per a les llars és de només 6 euros i la majoria de l'estalvi correspon al sector terciari i a la indústria. En tot cas, l'estalvi relacionat amb el canvi horari es genera bàsicament durant l'horari d'estiu, ja que és quan hi ha més llum diürna natural.
Aquesta mesura es va implantar per primer cop el 1974, arran de la primera crisi del petroli, però no va ser fins al 1981 que va esdevenir una directiva europea i es va generalitzar. Es fonamenta en un estudi que, a banda de l'estalvi econòmic, també indicava impactes positius en camps com ara la seguretat viària, les condicions laborals, la salut i el turisme.
Segons els experts, l'endarreriment d'una hora no suposa un gran trasbals per als humans, si bé els infants i la gent gran són els que més en poden notar els efectes. El motiu és que el canvi d'hora obliga l'hipotàlem –la regió del cervell que regula els cicles de son i vigília– a adaptar-se a la nova situació. Encara que l'hipotàlem, situat rere la conca dels ulls, regula el ritme circadiari a partir de la llum que rep del nervi òptic, també té una mena de rellotge intern que resulta afectat per canvis sobtats com ara els viatges llargs, i d'aquí ve el jet-lag.