Societat
Daniel Goleman
Doctor en psicologia i escriptor
“Cinc-cents amics a Facebook no es poden comparar amb una abraçada”
“Els infants, amb tants videojocs i SMS, no tenen espai per desenvolupar l'atenció”
“Cal enfocar l'atenció en allò que el moment present ens demana”
“Els circuits cerebrals es formen a través de les interaccions humanes”
El que és natural
per als éssers humans és que la ment estigui errant la meitat del temps
Podem concebre l'emoció, però també podem evitar que ens segresti
Per ser creatiu has de tenir una ment oberta que vagi saltant d'un concepte a un altre
En un entorn saturat d'informació com l'actual, l'atenció s'erosiona i s'empobreix
El doctor en psicologia, periodista i escriptor Daniel Goleman ha estat recentment a Barcelona per presentar el seu últim llibre, Focus, editat per Kairós, que aviat es traduirà al català. En les presentacions, Goleman va aconseguir atreure l'atenció de l'auditori en àmbits tan diferents com Esade i la Casa del Tibet. El doctor Goleman està especialitzat en l'estudi de la conducta i del cervell i es va fer molt conegut arran del llibre Intel·ligència emocional, en el qual explica el paper de les emocions en tota la conducta humana, fins i tot les aparentment més racionals. El llibre exposa una visió diferent de l'atenció, una facultat sovint molt poc valorada en la nostra societat i que es pot potenciar amb un exercici continuat. L'autor també parla de l'amenaça per a la maduració mental que representa que els nostres infants no es relacionin entre ells, sinó a través de les noves tecnologies de la comunicació. Uns hàbits que fan témer un futur preocupant.
Per què és tan important tenir l'atenció en forma?
Perquè si li importa res del que fa, i a més ho vol fer bé, cal que hi pari atenció.
Sí, però això com ho faig?
Hi ha qui hi té una facilitat innata, però és una capacitat que podem aprendre i perfeccionar. L'atenció és com un múscul mental. Quan un va al gimnàs i s'exercita, enforteix els músculs. I el mateix passa en la vida quotidiana amb l'atenció. Hi ha un exercici molt senzill: pari atenció a un fet. Veurà que, al cap de poca estona, l'atenció disminueix i que es distreu. Si s'esforça a tornar-hi a parar atenció, i això ho va repetint regularment, al final aconseguirà enfortir les connexions cerebrals de les quals depèn aquesta facultat.
Sovint, si un es concentra molt a voler estar atent, encara li costa més d'aconseguir-ho...
Cert. És un efecte d'esforçar-se massa a parar atenció. Perquè el que és natural per als éssers humans és que la ment estigui errant la meitat del temps.
Divagant la meitat del temps? Com ho sap?
Es va fer un estudi gràcies a una aplicació de telèfon mòbil que permet saber què està fent la gent en cada moment. Així es va poder arribar a aquesta conclusió sobre el volum del temps de divagació.
Això quan ens passa, sobretot?
Quan anem i tornem de la feina, quan som davant de l'ordinador... i també a la feina. Sobretot a la feina.
A la feina? Ho saben els caps?
No, no ho saben, ni se n'adonen. Per sort [riu]!
I quan posem el màxim d'atenció?
Segons l'estudi, quan fem l'amor.
Deixar la ment errant és bo o dolent?
La ment oberta que va errant no és necessàriament bona per a la consciència. El que sí que és bo és el mindfullness o consciència plena. Això permet ser conscient d'un mateix. Ara bé, l'avantatge de la ment errant és que va molt associada a la creativitat. Per ser creatiu has de tenir una ment oberta que vagi saltant d'un concepte a l'altre. La nostra societat occidental, per raons d'ètica del treball, dóna molta importància a la concentració. Però hi ha altres societats que valoren més la ment oberta.
Si la meitat del temps tenim la ment navegant, hauríem de ser més creatius...
Sí. Però el que passa és que molta gent no dedica aquesta capacitat mental a la creativitat, sinó a preocupar-se de les seves relacions i a entretenir-se en històries que no porten enlloc.
La gent amb problemes d'atenció és més o menys creativa?
Els infants que diagnostiquem amb trastorns d'atenció tenen una ment que salta d'un lloc a un altre amb més facilitat que la d'altres. El que sabem els científics és que la gent adulta que també té aquesta capacitat és més creativa. El fet de moure's d'un concepte a un altre aparentment sense connexió és el que ajuda la creativitat.
El seu llibre, més que a l'atenció, sembla dedicat a la creativitat...
Perquè no intento parlar només de la concentració, que és una de les classes d'atenció, sinó de totes les varietats. I la creativitat n'és una de molt important.
Alguna més?
L'atenció oberta, que és estar atent a totes les percepcions que ens arriben. Algunes cultures la valoren molt.
Vostè explica que l'atleta fracassa quan posa massa atenció en una tècnica que té apresa. Per què?
En efecte. Qüestionar els detalls d'una tècnica molt apresa mentre s'està practicant és la millor fórmula per al fracàs. L'escorça motora del cervell que ha integrat els moviments després de moltes hores de pràctica funciona millor quan no hi ha interferències. De fet, això passa sempre quan ets massa autoconscient. És a dir, quan hi ha consciència i, alhora, hi ha ansietat.
La nostra capacitat d'atenció s'està empobrint, com diu vostè?
Sí, perquè la informació consumeix atenció. Així doncs, en un entorn tan saturat d'informació com el d'avui dia, l'atenció queda erosionada i s'empobreix.
Quines conseqüències té?
Ara hi ha una jove generació, la primera de la història, que és víctima d'una intrusió total de distraccions electròniques en la seva vida. És molt important que els infants puguin desenvolupar els circuits cerebrals vinculats a l'atenció. I jo veig que els infants, amb tants videojocs i missatges de text, no estan tenint l'espai que necessiten per desenvolupar aquestes connexions com cal. Això em preocupa.
Un cervell modelat amb la interferència d'aquestes tecnologies ha de ser pitjor?
Jo crec que, arran d'aquesta influència, el desenvolupament cerebral de les generacions més joves no serà el millor que podrien tenir. Els infants estan molt connectats a les màquines i molt poc connectats personalment entre ells. Pensi que els circuits cerebrals, no només els de l'atenció, es formen a través de les interaccions humanes.
Si la tecnologia empobreix les relacions personals, les xarxes perjudiquen l'amistat?
Les noves tecnologies aporten una més gran quantitat de relacions febles, que van molt bé per aconseguir informació. Però les relacions sòlides, que són aquelles en les quals tu estàs en contacte amb una altra persona, s'estan perdent. Insisteixo: per madurar, el cervell necessita molt aquestes relacions personals, directes. Tenir cinc-cents “amics” de Facebook no es pot comparar amb una abraçada càlida.
Vostè no veu tants valors positius en internet com altres autors...
Internet és un batibull d'informacions diverses. No hi ha res que es pugui comparar amb, per exemple, un diari ben editat, en què la informació està ben seleccionada i jerarquitzada. Ho sé perquè he treballat durant anys en un diari, The New York Times. La informació de mala qualitat d'internet pot tenir tanta o més atenció que la bona. Per això defenso els diaris.
Hem de tornar al que hi havia abans?
És un tema complex. És clar que també hi ha diaris digitals, que tenen els seus problemes. El que és molt important és ensenyar els infants a avaluar la informació que reben d'internet, mostrar-los que no tota té el mateix valor ni és igual.
La capacitat d'atenció és genètica o depèn de l'ambient?
Tota facultat mental comporta una combinació de factors genètics i apresos. El que importa és entendre que qualsevol facultat mental es pot treballar i millorar.
Quina relació hi ha entre l'atenció i l'emoció?
L'emoció s'apodera de l'atenció i la porta allà on vol. Però si la nostra atenció està prou desenvolupada ens hi podem resistir. Podem concebre l'emoció, però també podem evitar que ens segresti.
Totes les emocions?
Em refereixo a les emocions negatives, òbviament. A la ira, l'ansietat, l'angoixa... No em refereixo a les emocions positives, com la felicitat. La nostra vida, evidentment, s'enriqueix amb les emocions positives.
Doncs la política es fonamenta molt en les emocions...
Sí. Hauríem de reinventar la política perquè l'objectiu dels polítics no fos la reelecció, sinó estar al servei de les persones. Avui dia se'ns venen els polítics de la mateixa manera que se'ns venen cotxes i telèfons. Això fa que no visquem en una veritable democràcia.
En el llibre parla del seu amic George Lucas...
Ell va fer una aposta en un determinat moment basada en la seva ètica i els seus valors. Tenia una consciència pròpia, d'ell mateix. Va buscar finançament per a una pel·lícula perquè era el preu per poder-la fer tal com ell la volia fer, perquè els estudis de Hollywood ja li oferien capital, però volien retallar i retocar el film. Això d'apartar-se dels estudis semblava una bestiesa en aquell moment. Però va tenir sort: la pel·lícula era La guerra de les galàxies.
Vostè defensa molt que s'ha de viure el moment...
Defenso que s'ha d'adaptar l'atenció al que necessitem en cada moment. Cal enfocar l'atenció en allò que el moment present ens demana.
Com podem sentir els senyals del cos, tal com vostè aconsella?
Això requereix habilitat sinestèsica. Hi ha gent que la té més desenvolupada que altra. Per comprovar si té aquesta capacitat, intenti sentir el batec del cor. I comprovi també si el ritme del batec és prou acurat.
Això també deu ser com una gimnàstica...
Hi ha formes de meditació que estan específicament enfocades a sentir aquests senyals del cos. I, per tant, aquesta capacitat també es pot desenvolupar molt més. En el fons, tot tipus de meditació és una manera d'entrenar l'atenció.
Hauríem de meditar més?
Si a un li interessa millorar l'atenció, necessita practicar-ho. Igual que si vols estar en forma físicament has de fer gimnàstica i entrenar-te.
Vostè afirma que l'autocontrol és més important per aconseguir l'èxit que no pas la classe social o el coeficient d'intel·ligència...
Això es dedueix d'un estudi fet amb el màxim nivell de rigor científic. El resultat em va sorprendre, però això mostra que hem de donar molta importància a la manera com treballen els infants la seva capacitat d'atenció. Perquè el que veiem és que aquesta capacitat de no distreure's i seguir atent és l'essència de la capacitat d'aprendre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.