El menjar no es llença

El desajust és brutal. A Catalunya cada any es llencen a les escombraries més de 260.000 tones d'aliments que es podrien aprofitar –35 quilos per habitant– i, alhora, augmenta el nombre de persones que remenen en els contenidors buscant alguna cosa per enganyar l'estómac. La paradoxa fereix la sensibilitat. La FAO informa que al planeta es produeix menjar en abundància com per alimentar 12.000 milions d'individus –som 7.000 milions– i, en canvi, una de cada 7 persones passa gana. La cadena agroalimentària falla i un 30% dels aliments s'acaben llençant.

La crisi ha posat encara més de manifest aquest contrasentit i, tot i que en els nuclis familiars la necessitat ha canviat moltes dinàmiques, en els últims temps han proliferat les campanyes de conscienciació perquè la gent deixi de malbaratar i n'aprofiti al màxim els excedents. L'última d'aquests campanyes, Malbarates o aprofites, impulsada per la Fundació Espai Ambiental i la Fundació ENT, va acabar ahir amb un àpat popular davant del Centre Cívic Can Felipa, a Poble Nou, fet exclusivament amb aliments no vendibles recollits pels comerços del barri. Una manera de donar a conèixer experiències d'aprofitament alimentari que vinculen des del veïnat consumidor fins al teixit comercial els productors i distribuïdors i les administracions públiques. “És important animar a crear microxarxes per detectar els punts on es produeix el malbaratament i canalitzar-lo fins que arribi a la persona que ho necessita”, comenta Alfons López, d'Espai Ambiental.

Experiències com la Botiga Solidària de Cornellà, que rescata el producte fresc del Mercat Central i ho adjunta a la cistella solidària que es reparteix entre els usuaris dels serveis socials. O del Plat de Gràcia, que munta dinars populars amb menjar sobrant que recull dels comerços. O fins i tot L'Obrador de Gallecs, que recicla excedents de productes agraris per a la seva comercialització; són exemples a seguir que conviden a l'optimisme.

Però el repte és gegantí. L'activista per la Sobirania Alimentària i experta en temes de polítiques agrícoles Ester Vivas identifica fins a cinc grans forats negres a la cadena agroalimentària. “El primer és el camp on no es recullen productes perquè no són rendibles. Després ve el mercat majorista, on es descarten productes que no estan a l'altura; el supermercat, que llença els productes que es fan malbé; els restaurants, on un 60% del que és llença respon a una mala planificació, i finalment els domicilis particulars.”

Vivas aposta pel “producte de proximitat en lloc d'adquirir aliments quilomètrics, aquells que fan més de 5.000 quilòmetres abans d'arribar al plat”. I potenciar la pagesia local, a la qual ja només es dedica un 1,9% de la població. “El malbaratament és la punta de l'iceberg d'un sistema que no funciona”, remarca.

Les xifres esgarrifen. El 6% de les nostres escombraries són menjar que es podria encara aprofitar. Només un 20% dels supermercats donen els productes sobrers. Però també augmenta la implicació social per intentar donar un tomb a aquesta tendència.

Entre aquestes iniciatives es troba nollencemnimica.org, on, a banda de fer un seguiment de qualsevol campanya o jornada per reduir el malbaratament, hi ha receptes per evitar llençar menjar.

El president de la Confederació de Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Jordi Giró, fa una crida a les administracions “perquè facilitin l'intercanvi i ajudin a sensibilitzar la xarxa comercial”. Giró anima a tothom a aportar el seu petit gra de sorra. I es posa ell mateix com a exemple. “Durant 11 mesos vaig anar guardant els sobre de sucre que no prenia amb el cafè. He acumulat 7 quilos.”