“Adapto la cuina de sempre a les necessitats d'avui”

No en conec les xifres exactes, però en dos mesos s'ha esgotat la primera edició i ja anem per la segona. Des de setembre fins ara no paro de fer entrevistes i presentacions i la reacció veig que és molt positiva. Estic molt contenta.

Molts ja eren seguidors del blog i ja tenia contacte amb ells. N'hi ha que agraeixen tenir les receptes en paper perquè no tothom pot tenir l'ordinador a la cuina, és molt pràctic. A mi el que m'agradaria és que aquest llibre s'embrutés, que es taqués d'oli, que es fes anar mentre es treballa als fogons. Els llibres de cuina no han d'estar quiets i nets en una prestatgeria. S'han de consultar mentre es cuina. I a mi em fa il·lusió que la gent s'animi a cuinar amb les meves receptes.

El blog va ser un regal que em van fer els meus fills. Jo el que volia era deixar constància per a ells de les receptes i els trucs de cuina per quan haguessin de cuinar sols. Això és una cosa que em sap molt greu: quan perdem informació culinària d'una generació a la següent. No recordar com la padrina feia un plat determinat. Són coneixements que hem de mantenir i transmetre i ara les tecnologies ens ho posen fàcil.

El primer any tenia entre 600 i 700 visites al dia, després vaig superar les tres mil, ara ja tinc una mitjana de 20.000 visites diàries.

Tot això ha superat les meves expectatives. Era un blog personal però a poc a poc va anar creixent el nombre de seguidors. Crec que a la gent li agrada que les explicacions siguin senzilles i que ho pugui cuinar tothom amb la cuina de casa, sense excessives complicacions. I sempre hi poso la foto. Vaig haver d'aprendre a fer anar bé la càmera digital per fer-ho. He mirat sempre de mantenir un ritme constant de publicacions, amb cinc receptes a la setmana i seguint sempre el calendari escolar. Fins i tot quan he tingut imprevistos he mirat d'organitzar-ho per no faltar mai a la cita amb el blog.

Sí, algun cop m'ho han proposat. Però sempre he dit que no. Ara no! Fa anys, si estigués començant, potser m'hauria interessat. Però no, ara com a molt participo en algun taller de cuina o fent alguna xerrada. Res més. M'agrada cuinar per plaer, i compartir-ho amb els lectors del blog i del llibre.

Ha costat! Finalment, amb l'editor van acordar de posar-ne 344, que són moltes, però amb uns índexs que ajudin el lector a trobar allò que necessita, ordenades per diferents temàtiques. Per exemple, per temps d'elaboració. Amb el ritme que portem tots actualment, a vegades el que necessitem és saber quin plat podem fer en vint minuts.

Jo sóc creativa, m'agrada fer els plats a la meva manera. Però tenim una gastronomia molt rica que per sort encara conservem. El que intento és transformar-la i fer-la a la mida de les necessitats del dia a dia, que els plats de sempre s'adaptin a les necessitats de la gent d'avui.

També! Una de les coses que sabien fer molt bé les nostres padrines era reaprofitar els ingredients que sobraven per elaborar un plat nou l'endemà. A les cases no s'hi llençava res! Això és un valor positiu i hi ha molts plats fantàstics que podem fer seguint aquesta norma. Un altre valor dels nostres padrins és el que ara s'anomena ‘quilòmetre zero': fer servir ingredients de proximitat. És el que es feia de manera natural, aprofitant els aliments de l'hort, del rebost, del mercat.

Potser sí, durant un temps el més important era el treball, i menjar s'havia convertit en una cosa secundària. Ara es valora més. Si menges sa, pots viure més plenament.