De mossofília a mossofòbia
La mort d'un ciutadà al barri del Raval difon una percepció de la policia que l'allunya de la bona imatge dels primers anys del desplegament
Els ciutadans puntuen millor els Mossos quan hi han tingut un tracte directe
El terme l'ha encunyat el diputat del Partit Popular a la comissió d'Interior del Parlament de Catalunya i és tan original com contundent: mossofòbia. D'aquesta manera el diputat defineix el que, al seu entendre, és un estat d'ànim palpable en la societat catalana, en el si de la qual s'ha obert una esquerda en el grau de confiança dels ciutadans envers els Mossos d'Esquadra, una desafecció que en els últims temps ha crescut arran dels casos d'Ester Quintana i la mort d'un ciutadà al Raval.
El diputat popular, com a bon representant dels escons de l'ala dreta de l'hemicicle, parla de mossofòbia des de la preocupació que la policia pugui veure's afeblida a còpia de ser qüestionada constantment. No és l'únic que detecta aquests moviments tectònics en l'essència del sistema de seguretat. El diputat d'ICV Jaume Bosch fa un plantejament semblant, però des de la perspectiva contrària. Parla de “distanciament entre la societat i els Mossos”, però des del temor que la policia no corregeixi mètodes d'actuació tan qüestionables com el que s'aprecien en el vídeo de la detenció del Raval. Entre l'un i l'altre extrem, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, tria la via del mig: “Cal fer una reflexió global, ens hi va la seguretat.”
El debat és polític però també ciutadà. És una evidència que el dia a dia dels Mossos d'Esquadra ha anat esborrant aquella imatge idíl·lica dels primers anys del desplegament d'una policia que feia bandera de la catalanitat i la democràcia. Amb el pas del temps els Mossos s'han consolidat com una policia normalitzada, sense connotació política, i la nota que els ciutadans els posen oscil·la entre el 6,6 i el 6,8 a les enquestes. Curiosament la nota millora en aquelles persones que han tingut un tracte directe amb la policia, fet que vol dir que han rebut un servei satisfactori.
Sobre quins han de ser les línies vermelles que no han de traspassar els Mossos té un posicionament molt clar el Consell Nacional de la Joventut que recentment ha demanat la convocatòria del Consell de Seguretat de Catalunya. Els joves es declaren alertats per “l'extens historial de mala praxi [dels Mossos] i la creixent preocupació social”, i demanen debat i solucions.
És evident que el problema hi és, i que es tracta de parlar-ne i posar-hi remei. Una d'aquestes solucions pot passar per la reformulació del codi ètic dels Mossos a què s'ha compromès el conseller Espadaler, després que el seu antecessor, Felip Puig, deixés sense efecte el que es va aprovar en l'època de Joan Saura. Al Sindicat Autònom de Policia (SAP), a través del seu portaveu, Valentí Anadón, defensen un codi ètic sempre que sigui un document de deontologia professional i no un reglament encobert. Al cos li “cal musculatura ètica”, admet Anadón.
El portaveu del SAP es mostra convençut que existeix un risc real que es produeixi un divorci entre la societat i els Mossos. “És molt perillós, perquè això comporta desgast i erosió, i una inhibició professional”, diu. En aquest sentit, explica que les crítiques als mètodes de la unitat antidisturbis estan provocant desercions.