L'ample ibèric frena la línia de la Pobla

Aquest febrer es compliran dos anys de la dràstica reducció del servei ferroviari a la línia de Lleida a la Pobla de Segur. La Generalitat, titular de la línia des del seu traspàs l'any 2005, va justificar aquesta mesura per l'alt cost que li cobrava Renfe, a la qual havia encomanat la gestió. Amb la reducció de 8 a 4 freqüències en el tram més poblat, entre Lleida i Balaguer, i de 3 a una sola freqüència entre Balaguer i la Pobla de Segur, Ferrocarrils de la Generalitat reduïa de 2,7 a 1,5 milions el cost anual d'explotació.

Al mateix temps, però, deixava la línia pràcticament inservible per a l'ús quotidià (un usuari que arriba a la Pobla en tren només disposa de menys de dues hores per poder agafar el de tornada si no vol passar nit allà, i en sentit contrari és impossible anar i tornar de Lleida el mateix dia), i despertava les protestes dels alcaldes i ciutadans del territori, alguns dels quals van crear la plataforma Volem lo Tren per reclamar que la línia funcionés amb més freqüència.

Per compensar aquest perjudici, el govern va ampliar la freqüència dels autobusos que fan el trajecte semblant per carretera i es va comprometre, en el termini d'un any, a comprar dos trens d'ample ibèric que li permetin fer una gestió directa del servei (ara ho ha de fer Renfe tant sí com no, ja que és qui té els trens adequats per a aquesta amplada) i ampliar-ne les freqüències sense disparar el cost del servei.

Han passat pràcticament dos anys, però, i encara no s'ha fet efectiva la compra dels nous combois. La Generalitat està tenint problemes per trobar una empresa que els fabriqui amb amplada ibèrica i amb tracció dièsel, ja que la línia té aquestes característiques i no està electrificada. El concurs públic que va muntar per trobar proveïdor va quedar desert. Però el govern encara no ha llançat la tovallola. El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Enric Ticó, va dir a finals de novembre, durant una visita al Pirineu per inaugurar la temporada de les estacions d'esquí que gestiona Ferrocarrils, que a finals d'any se sabrà si hi ha alguna empresa disposada a fabricar els combois.

Els fabricants han estat fins ara reticents. Els trens que s'han de construir han de ser d'ample ibèric i per a una línia no electrificada i amb un consum baix. No hi ha al mercat gaire demanda de trens d'aquests tipus, només a l'Estat espanyol, i Renfe ara mateix no està en processos de compra similars, de manera que seria una producció puntual i a la carta per al govern català. Ticó s'ha mostrat confiat que alguna empresa apostarà finalment per la fabricació d'aquests trens donat el volum de línies d'aquestes característiques que hi ha a l'Estat i creu que en quinze dies podrien anunciar el llum verd a l'operació.

Ferrocarrils gestiona amb trens propis les seves línies situades a la regió metropolitana de Barcelona, però són d'ample europeu i, per tant, els trens no es poden aprofitar per a la línia de la Pobla.

El nou material mòbil haurà de permetre millorar les freqüències, però també reduir el temps de recorregut, així com estar adaptats a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.

La línia va ser traspassada a la Generalitat el 2005 després que l'Estat la tingués reduïda a la mínima expressió. Després d'un procés d'augment de freqüències i de viatgers, fa dos anys FGC va retallar el servei adduint el gran cost que li reclamava l'operadora Renfe.