“L'escoltisme té la virtut d'educar a través de l'acció”

Vam rebre, a principis del 2013, el premi Lluís Carulla i, el mes de desembre, el Jaume Ciurana. Estem molt contents perquè és un reconeixement a la feina, malgrat que el vam dur a terme perquè en teníem moltes ganes, no pas perquè ens posessin medalles. Ara, també és cert que els dos premis ens han fet molta il·lusió. El 2013 ha estat un any important per al cau, coincidint amb els 50 anys d'història. Una mena de tancament d'etapa.

L'aplec de l'Erola, a Hortsavinyà, havia quedat a la mínima expressió. El 2010 dos membres del cau plantegen a la resta de l'agrupament la possibilitat de liderar el projecte per revifar la trobada. Posem fil a l'agulla i la gran sorpresa és trobar-nos que la gent que havia mantingut l'aplec ens obre les portes i ens facilita a mans plenes la seva col·laboració.

De gran generositat, perquè van confiar en nosaltres sense recels de cap mena. És cert que, veient la responsabilitat que ens queia a sobre, vam tenir moments de dubte, però vam consultar a tothom i tothom ens va animar a tirar endavant. La resposta va ser impressionant i el 2012 vam tenir el cop d'efecte de la visita del bisbe de Girona. Ara, però, hem de mantenir l'aplec i l'objectiu és anar incorporant novetats cada any per regenerar-lo.

En l'àmbit de Catalunya, sobretot, treballem molt el creixement i la transformació personal, al contrari del que pot passar en altres moviments d'arreu del món que donen més valor a les accions.

No, perquè no ho som. Compartim certs valors, però l'escoltisme d'aquí, l'escoltisme autèntic i ben fet, ha de ser eina i canal de transformació social. La persona que passa per l'escoltisme, si només es queda amb el lleure, és que no l'ha entès, que no n'ha tret profit. O que no se li ha sabut explicar.

Representa un compromís enorme. Tot i això, nosaltres al cau de Pineda ho vivim d'una forma molt natural, molt normalitzada. L'escoltisme té la gran virtut d'educar a través de l'acció. Genera una ànsia insaciable per aprendre, per no restar impassible davant la injustícia, per ser més i millor persona. A vegades aquest compromís social ens fa ser incòmodes davant els governs.

Ho és i no ho és. Treballes amb intensitat els valors, la feina en equip, i intentes inculcar que cadascú de nosaltres és important i que pot aportar molt al grup. Hi ha un munt de professionals que cobren molta pasta per explicar les tècniques de coaching que jo he escoltat la tarda abans al consell de caps de la reunió del cau!

Tothom, encara que no tingui gaires aptituds a l'hora de participar en jocs o d'organitzar una excursió, per posar només dos exemples. No discriminem. Ens hem sabut adaptar als temps, però la nostra feina pedagògica, el nostre llibre d'estil, avui en dia és encara perfectament aplicable.

Hi ha un profund i complex debat sobre la necessitat o no d'unificar les tres branques del moviment amb totes les particularitats que han anat desenvolupant. L'entitat més gran, a la qual pertanyem nosaltres, és la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que des dels inicis ha estat vinculada a l'Església, amb la qual sempre hem tingut una relació de respecte mutu. El 2014 serà un any clau per saber cap on anem.