La nit de Nadal, una tradició comuna

Des del dia de Santa Llúcia fins al dia de Reis gai­rebé no hi ha diferència en la cele­bració de les tra­di­ci­ons nada­len­ques a tot el món medi­ter­rani catòlic. Cata­lans i espa­nyols cele­bren, doncs, tant la nit de Nadal com el dia de Nadal. La prin­ci­pal diferència rau en el men­jar: pels cata­lans és més impor­tant l'àpat de Nadal i pels espa­nyols, el de la nit de Nadal, la noc­he­bu­ena. A tots els pobles medi­ter­ra­nis catòlics és tra­dició que la nit de Nadal es vagi a la missa del Gall. En sor­tir, els cata­lans fem el res­sopó i caguem el tió, que no és altra cosa que el pri­mer tronc que es llançava a la xeme­neia en tor­nar a casa després de la missa. També es fa cagar el tió en altres ter­ri­to­ris, a Aragó, per exem­ple, on l'ano­me­nen “la tronca”. A Cata­lu­nya, el tió, que s'ha con­ser­vat quasi com una tra­dició màgica i al qual fem cagar regals, es con­serva gràcies al fet que tenim la cul­tura agrària, de pagès, molt arre­lada, explica l'his­to­ri­a­dor de cul­tura popu­lar Bienve Moya. El fet que nosal­tres, després de la missa del Gall, fem un sim­ple res­sopó i no un gran àpat, com els cas­te­llans, és perquè així hi ha hagut més temps per fer el tió. Els espa­nyols, per con­tra, donen més importància al sopar del dia 24 a la nit, que és quan s'acos­tu­men a reu­nir les famílies àmplies, i es canta i es balla en una cele­bració més fes­tiva. Una altra tra­dició que com­par­tim cata­lans i espa­nyols és la dels Reis, tot i que anti­ga­ment no es feien les caval­ca­des. “Els Reis no poden arri­bar... això que arri­ben els Reis és un invent modern per poder fer una caval­cada, una cosa més espec­ta­cu­lar. Ori­ginària­ment, els infants sor­tien amb tor­xes i fana­lets a rebre els Reis... ana­ven pel car­rer la nit del 5 de gener, feien uns tombs i se'n tor­na­ven a casa, a dor­mir aviat. Això que els Reis arri­bin és una irra­ci­o­na­li­tat afe­gida en ple segle XX, a par­tir dels anys 50 o 60 ”, explica Bienve Moya. Les caval­ca­des van començar a ser espec­ta­cu­lars en el moment que els ajun­ta­ments van impli­car-se en la cele­bració. El que sí que és català és la cele­bració del drama de Nadal o Pas­to­rets, del segle XIX, que més enda­vant va deri­var en els pes­se­bres vivents.