Reivindiquen que es torni a l'estudi de les humanitats

“Les humanitats són l'eix de la cultura europea; són fonamentals per construir un pensament crític, lliure, i per dialogar”, va afirmar ahir Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC). Puig va recordar que “Europa està perdent el seu caràcter i s'està empobrint”. Aquest intel·lectual, juntament amb el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros; la filòsofa Victòria Camps, i el físic David Jou, va presentar ahir el manifest Humanitats amb futur, subscrit per 400 professors i intel·lectuals, en què reivindiquen el retorn a l'estudi de les humanitats i reclamen amb urgència “sortir de l'analfabetisme funcional i simbòlic” en què vivim, que deixa “grans buits en el sistema de referències personals i col·lectives i permet submissions i manipulacions”. El manifest, que es va començar a gestar fa dos anys, es presenta ara “amb urgència”, ja que la reforma educativa del ministre Wert arracona l'ensenyament humanístic i el pensament.

Els intel·lectuals reivindiquen que, de manera paral·lela a la ciència, no es releguin a un segon terme les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts, ja que són “pilars fonamentals de la civilització i cultura” i per això consideren “imprescindible” garantir que tothom sàpiga llegir i escriure correctament. “I no és broma!”, va advertir el teòleg, que va alertar de l'handicap que suposa actualment el llenguatge inevitable dels mòbils.

Els intel·lectuals proposen que els escriptors clàssics i els grans relats de la Bíblia, com a codi de la cultura occidental, entrin de nou al sistema educatiu, i que l'ensenyament de les llengües modernes no suposi que s'oblidin el grec i el llatí. “No pot ser que un llicenciat no tingui cultura humanística, que és la que construeix la persona; no podem viure en un món que gira només al voltant de la tecnologia, perquè això ens empobreix com a societat”, sosté Puig.