Aprendre a esmorzar

Poc després de les vuit del matí, adolescents, que en surten, es creuen a la porta del Centre Obert Joan Salvador Gavina del Raval de Barcelona amb petits acompanyats de les mares, que hi entren. A dins, al menjador, cereals, galetes, croissants, llet amb xocolata i cafè per als grans a les taules de colors. També plàtans i mandarines. És l'hora d'agafar forces per anar cap a l'escola. La Khadija, de cinc anys, arriba amb el pare, l'Abdel. La nena abraça la Cristina de Grau, l'educadora, i l'Aroa Valencia, voluntària del menjador. Li pregunten si es troba millor i li diuen que els tres dies que ha estat malalta l'han trobada a faltar. La nena somriu mentre remena i remena la llet amb xocolata. La Cristina té un ull posat en ella i l'altre en l'Ismail. “A l'Ismail li agraden les galetes”, indica a l'Aroa. El nen, més o menys de la mateixa edat de la Khadija, comparteix taula amb la mare i tres nens més. És la taula on hi ha més moviment. Necessiten algun toc: “Ja saps que amb el menjar no s'hi juga”, l'adverteixen les educadores. Fullejar un conte calma la situació.

En aquests moments hi ha set famílies que utilitzen el servei d'esmorzars de la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina, una entitat que ofereix atenció socioeducativa a infants i joves del Raval en situació d'exclusió des del 1979. “L'alimentació és un element més en l'acompanyament que fem a les famílies, al costat del reforç escolar i les activitats socioeducatives”, explica el director de la fundació, Jordi Balot. I ho justifica amb xifres contundents: un 71% de les famílies ateses per l'entitat tenen ingressos per sota dels 650 euros mensuals, i una part no tenen cap ingrés regular. A més, el seguiment que se'n fa constata que un 28% de les famílies no tenen garantida una bona alimentació. El suport alimentari que reben té tres eixos que intenten adaptar a les necessitats: els esmorzars en família abans d'anar a l'escola –també s'enduen un entrepà i fruita per a l'hora del pati–, menjador –en molt casos les beques no cobreixen tot el curs escolar– i també la distribució de lots d'aliment.

A la Joan Salvador Gavina, com expliquen també alguns mestres, saben que molts nens arriben a escola sense energia, sense ànims, sense res a l'estómac. Segurament van sopar poc o res i tampoc han esmorzat. A finals del 2012, l'entitat del Raval va recuperar els esmorzars en família, un servei que ja havia ofert als anys vuitanta, però que va suprimir quan ja no va ser necessari. Ara, malauradament, torna a ser-ho. I molt. “És evident que a Barcelona no hi ha cap infant que es mori de gana, però en moltes famílies hi ha un problema d'alimentació”, assenyala Balot, i assegura que veuen com una mala nutrició afecta la salut i el creixement dels infants, i fa que no puguin rendir a l'escola i tinguin problemes d'aprenentatge. “Parlem d'un context amb una situació econòmica molt complicada, i la nostra feina és fer una atenció integral de les famílies. El dia a dia ens obliga a detectar les noves carències i actuar”, explica. L'esmorzar no és, doncs, “un bolet aïllat”, sinó que forma part del pla de treball amb cada família en situació o risc d'exclusió, en què es vetlla tant perquè tinguin cobertes les necessitats bàsiques com perquè gaudeixin d'espais de relació amb altres famílies.

“Tot i que ha augmentat la sensibilització de les administracions, la situació de necessitat continua essent preocupant”, es lamenta el director de la fundació. El curs passat, entre el setembre i Nadal, van servir cada dia 82 dinars a escolars, mentre que en el mateix període del 2012 eren 50. En zones com ara el Raval, les beques menjador encara fan curt, fins al punt que alguns alumnes dinen tres dies a l'escola i dos a la Joan Salvador Gavina. Els àpats a l'escola o al centre obert els asseguren una alimentació equilibrada un cop al dia. “Els primers dies dels esmorzars molts nens no volen ni cereals, ni galetes... Els has d'anar introduint els diferents aliments a poc a poc, perquè el paladar s'hi acostumi”, explica la Cristina. Molts cops són qüestions culturals. “Al principi, les mares pakistaneses ens demanen que els donem ous bullits perquè elles es pensen que són molt bons quan fa fred –hi afegeix–. També elles s'acostumen de mica en mica a menjar de tot,”

Sense voler parlar de malnutrició, la Cristina sí que detecta falta de varietat a l'hora de menjar. “És evident que augmenten les famílies que demanen ajuda i si només tenen assegurat un àpat al dia no poden tenir una alimentació equilibrada”, indica Balot. Són infants amb problemes de rendiment a l'escola i també de salut. Allò que dèiem de detectar les carències i actuar va fer que l'any passat es firmessin acords de col·laboració amb iniciatives solidàries de dentistes i oftalmòlegs que atenen gratuïtament les criatures de la fundació.