Debat de la pobresa amb acords de mínims
El Parlament aprova l'ampliació del decret contra la pobresa energètica, de les beques menjador i una millora de la RMI
Les entitats lamenten que s'hagi perdut l'oportunitat de fer “un pacte de país contra les desigualtats”
Les ordenances de civisme que criminalitzen la pobresa es revisaran
Dos dies de debat al ple i als passadissos del Parlament amb el plantejament de combatre la pobresa i les desigualtats van acabar ahir al vespre sense cap acord una mica ampli. Només tímids acords puntuals entre CiU i ERC que s'han de materialitzar a instar el govern a millorar el sistema de pagament de la renda mínima d'inserció (RMI), ampliar a tot l'any la treva hivernal que impedeix que es talli l'electricitat, l'aigua o el gas a les famílies sense recursos –tot i que no la condonació del deute– i garantir la cobertura del 100% de les beques menjador en els casos de “pobresa extrema”.
Vist com havia anat la sessió de dimecres, tampoc era que tinguessin les expectatives gaire altes, però tant la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras, com la de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, van coincidir a lamentar que els grups parlamentaris no haguessin fet un esforç més gran per arribar a “un veritable pacte de país contra la pobresa”, és a dir, fixar uns compromisos, uns diners i uns objectius.
El diputat d'ERC Pere Bosch va valorar positivament que del debat n'hagin sortit “compromisos nous i concrets”, mentre que Eva Granados (PSC) va qualificar el resultat de “propostes de resignació i mancades de valentia”, i Laura Masana (ICV-EUiA) considera perduda “l'oportunitat de capgirar el pressupost per augmentar l'estat del benestar”. En la mateixa línia, David Fernández (CUP) va reclamar al govern que revisi les prioritats i que “la taxa del 23,7% de risc de pobresa sigui un límit històric”. Maria Mercè Jou (CiU) veu “una llum al final del camí, on fins ara tot era foscor”.
L'ampliació del decret contra la pobresa energètica semblava un camí per demostrar una certa unanimitat entre els grups. Finalment, però, CiU, ERC i C's van quedar soles, perquè el PSC i ICV-EUiA van condicionar el suport a un compromís de modificació del pressupost. Crear un projecte de llei d'ocupació abans de l'estiu, un fons social d'habitatge amb pisos cedits per entitats bancàries i una cartera de serveis socials en què s'inclogui el dret a l'alimentació són algunes altres de les mocions de CiU i ERC. Pel que fa a les beques menjador, hi ha el compromís de pagar-les al 100% als alumnes vulnerables i també que hi hagi diferents convocatòries perquè les famílies en situació de pobresa sobrevinguda les puguin sol·licitar. Pel que fa a la RMI, es va proposar destinar més recursos a la formació per promoure la inserció laboral dels beneficiaris i eliminar les llistes d'espera.
A instàncies de la CUP es va aprovar revisar les ordenances de civisme de diferents municipis que impliquen la criminalització de la pobresa.
Des de les entitats, Guiteras va definir d'“agredolç” el resultat del ple, i Crespo hi veu “llums i ombres”. La presidenta de la Taula confia que partits, agents socials, empreses i entitats socials siguin capaces de fer front comú i fer un acord de país contra la pobresa. “Ens hem quedat a mig camí”, va resumir Crespo.
Denuncien que es mantenen les exclusions sanitàries
La Plataforma per a una Assistència Sanitària Universal (Pasucat) va denunciar ahir que la instrucció que el govern va aprovar el 2012 per tal de facilitar assistència sanitària a persones sense papers que acreditessin almenys tres mesos d'empadronament al país s'està aplicant de manera “arbitrària” als diferents centres sanitaris. La plataforma ha resolt personalment desenes d'episodis d'exclusió de la sanitat i “vulneració de drets”, i molt aviat en denunciarà 40 a l'oficina del Síndic. A més de dificultats per obtenir l'empadronament i per accedir a la targeta, han constatat que diversos hospitals pengen rètols dissuasius i intenten cobrar abans de prestar atenció urgent a persones sense recursos que no tenen la targeta, o emeten factures impagades, i converteixen així aquestes persones en deutores de l'administració. La mesura del govern pretenia contrarestar un reial decret estatal que deixa sense cobertura els sense papers, però s'han detectat dificultats d'accés a les poques prestacions que sí que garantia el govern estatal: atenció integral a menors i embarassades, i urgències per a tothom.