[D]
0
Societat
Barcelona - 27 març 2014 2.00 h

JOSEP MARIA CARBONELL

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

“La Maragall té una relació preferent amb el Vaticà”

“Fruit de la bona relació amb el Pontifici Consell per a la Cultura, vam organitzar l'exposició sobre Gaudí a Roma”

“Hi ha un desert en l'educació religiosa que estem patint tots”

“Hem d'obrir-nos a les noves generacions d'intel·lectuals catòlics del país”

Carbonell creu que ha estat bàsic per a la Fundació Joan Maragall que alguns dels patrons –Antoni Matabosch, Pere Lluís Font, David Jou, Joan Rigol i ell mateix– s'hagin mantingut. “Ens hem reunit cada quinze dies puntualment.” “El patronat –diu– ha estat un think tank del catolicisme a Catalunya i a Europa.”
L'Església catalana ha aconseguit que el revisionisme conciliar tingués una recepció menor
- Barcelona

La Fundació Joan Maragall (FJM) va néixer el 1989 per desig del cardenal Narcís Jubany, que ho va encarregar a Antoni Matabosch, que en va ser president fins al juny del 2011. Aquesta fundació d'Església, conciliar, catalanista i de diàleg amb el món cultural, de Barcelona i de Catalunya, celebra aquesta tarda els seus 25 anys en un acte al Palau de la Generalitat. En Josep Maria Carbonell n'és el president.

Fa 25 anys al Vaticà manava Joan Pau II, ara Francesc.
L'Església a Roma i també a Barcelona ha canviat molt.
Cert. L'any 1989 el conjunt de l'Església es trobava en un procés que mossèn Rovira Belloso va definir com el “restauracionisme impossible”. En efecte, fa 25 anys va començar una certa revisió del concili per part del Vaticà que va tenir major o menor força en funció dels titulars de cada diòcesi. El cardenal Jubany va aconseguir que el revisionisme conciliar a Barcelona tingués una recepció menor. La situació es va mantenir amb Carles i ara amb el cardenal Martínez Sistach s'ha consolidat el que seria un estil. No ho han aconseguit altres conjunts eclesials. Només cal veure Madrid. I ara hem arribat a una primavera eclesial en què emergeix l'esperit del Concili Vaticà II.
Vostès representen el que entenem com a Església catalana?
Sí. Jo crec que hem aconseguit esdevenir el node de tota una xarxa a Catalunya que, tot i que passa per molts camins diferents, conflueixen en l'afirmació dels valors del catolicisme conciliar. Alhora, hem estat una fundació oberta, gens sectària, per on han passat centenars de conferenciants i s'han fet centenars de seminaris. De tot tipus.
El
diàleg fe-cultura i fe-ciència ha estat la vostra essència.
Hem apostat pel diàleg treballant amb les institucions culturals del país. Aquest diàleg forma part d'un dels nostres objectius: la inculturació de la fe a la cultura del nostre país.
Un repte en una època difícil i tecnològica, de la rapidesa...
Sovint crec que la fe hauria de representar una font de discerniment i de respir. Discerniment sobre allò que està bé i allò que està malament, per saber en quin camí ens hem de moure a la vida. I de respir: per trobar-se un mateix i saber com moure'ns en aquesta societat complexa. Vull insistir en el desert religiós en què viuen les noves generacions.
És un tema preocupant.
Hi ha un desert en l'educació religiosa que estem patint tots, perquè els treus un coneixement bàsic per conèixer la condició humana i de la història.
Van convidar el cardenal Ravasi a parlar de la Bíblia com “el gran codi d'Occident”. La relació amb el Vaticà és important.
Tenim una relació preferent amb el Consell Pontifici per a la Cultura. Ara amb Ravasi però abans amb el seu antecessor, el cardenal Poupard. Fruit d'aquesta relació va ser la celebració, el 2012, de l'exposició sobre Gaudí, Barcelona i Catalunya al Braccio di Carlo Magno. La relació amb la Santa Seu és molt intensa i fluida. Ens tenen com un referent mundial.
Ha influït aquesta bona relació eclesial a Catalunya?
Sens dubte hem contribuït a fer que l'Església catalana i el Vaticà tinguin la relació de molta proximitat que tenen ara.
I el futur?
El principal repte que tenim és obrir-nos a les noves generacions de professionals i intel·lectuals catòlics del país.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.