La Bona Mort reneix a Barcelona

Demà a les set de la tarda es viurà un moment històric a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Després de quasi mig segle d'inactivitat, la congregació del Santíssim Crist de la Bona Mort –constituïda el segle XVII– tornarà a sortir en processó pels carrers del Gòtic. No ho feia des l'any 1968. L'artífex d'aquesta recuperació ha estat l'anterior president del Consell de Germandats de la Diòcesi de Barcelona, Manuel Zamora, que ha disposat de la implicació de joves d'entre 18 i 23 anys, “entusiasmats per poder participar en la recuperació d'una processó tan antiga”, explica.

La de la Bona Mort, com moltes altres processons que es feien en algunes grans ciutats, va deixar de sortir al carrer a finals dels anys seixanta seguint les directrius del Concili Vaticà II. “Es van suprimir perquè es va pensar que eren unes formes molt anacròniques. Però amb el temps es va veure que es vivia tancats a les esglésies i els anys vuitanta es van començar a recuperar”, explica Joseph Maria Rojo-Pijoan, un dels restauradors de la processó de Badalona i coautor del llibre La processó de dijous sant de Badalona. Història i vida. La majoria, entre les quals la de Badalona, però també la de Tarragona, es van recuperar els anys vuitanta, amb una nova estètica. En el cas de la Bona Mort, però, no va ser així. “Semblava com si tinguéssim la pesta”, comenta ara Zamora, que veu en aquesta restauració un indici que, a diferència del que passa en altres indrets, Barcelona sí està vivint una certa revifalla de les processons de Setmana Santa.

El delegat de Confraries de la Diòcesi de Barcelona, mossèn Gregorio Manso, confirma aquesta tendència. “Estem detectant certa sensibilitat, sobretot en les de penitència. La gent s'acosta a les parròquies amb ganes de formar-se”, subratlla. A banda de la Bona Mort, se n'han creat dues de noves a l'arxidiòcesi barcelonina que aquest any no tindran processó pròpia, però sí que participaran en el viacrucis de la ciutat.

Però mentre que la tradició sembla revifar a la capital catalana, ciutats com Tarragona, l'Hospitalet i Badalona fa anys que la van consolidar i lluiten per conservar-la. “La reactivació va ser els anys vuitanta, amb la incorporació de la dona com a factor important, i ara es manté igual”, manifesta mossèn Miquel Barbarà, delegat per les Associacions de Setmana Santa de l'Arquebisbat de Tarragona.

Rojo-Pijoan alerta fins i tot d'un descens de la participació, encara que l'entusiasme de la congregació sigui el mateix. “A la processó del Silenci, entre misteri i misteri va la gent del poble amb un ciri a la mà. Els vint primers anys se seguia amb entusiasme, ara hi va molt poca gent.” I el risc, segons afirma, és que la processó “acabi sent una caravana de passos sense que hi hagi el poble fidel amb el ciri acompanyant”.

Per part de l'església s'insisteix que la Setmana Santa no acaba el Divendres Sant. Però la realitat és que les motivacions per seguir les processons van molt més enllà de la fe. “Des dels que ho tenen molt clar que és una manifestació litúrgica, fins als que hi van per tradició, costum, folklore, història, estètica o prestigi...”, resumeix mossèn Barbarà.