45 anys donant esperança

“La desesperança ens immobilitza i ens fa sucumbir a un fatalisme en què no és possible reunir les forces necessàries per lluitar conta les adversitats”, va afirmar la presidenta del Patronat de la Fundació Ajuda i Esperança, Maria Rosa Buxarrais, qui va remarcar que l'esperança és una necessitat ontològica indispensable sense la qual les persones no podríem sobreviure.

Amb motiu del 45è aniversari del Telèfon de l'Esperança, les parets del Palau Robert arreceraran fins aquest diumenge l'exposició Paraules i Silencis, un recorregut per la història de l'organització que, a través de fotografies, reculls de premsa i i textos, commemora les fites aconseguides pel servei i posa a la llum la importància de la seva tasca.

“En aquest moment l'esperança és més necessària que mai”, va alertar Buxarrais abans-d'ahir en l'acte inaugural de la mostra, que va reunir la secretària general del Departament de Benestar i Família, Dolors Rusinés; la directora del servei d'atenció telefònica, Maria Neus Calleja; el comissari de l'exposició i un dels patrons de la fundació, Robert Rodergas, i el filòsof i teòleg Francesc Torralba, qui en acabar l'acte va pronunciar la conferència La saviesa d'escoltar.

La gestació del Telèfon de l'Esperança data del 1969 i va tenir lloc a Barcelona en un pis de la plaça Letamendi en què el sacerdot i psicòleg Miquel Àngel Terribas, amb l'ajut desinteressat dels seus amics, atenia aquells que necessitaven una veu amiga amb qui conversar.

Des del naixement de l'organització, aquest servei altruista ha atès 409.707 trucades gràcies a la col·laboració de fins a 178 voluntaris que són a l'altra banda del telèfon les 24 hores i els 365 dies de l'any disposats a oferir companyia, comprensió i suport. La sensació d'incertesa, indefensió i vulnerabilitat que hi ha fruit de l'actual crisi econòmica s'ha fet palesa en un increment de les trucades rebudes, que l'any passat van augmentar en un 15,33% respecte de les registrades el 2012.

“Compartir la tristesa dels altres, paradoxalment, pot donar una forma de felicitat”, va voler subratllar Buxarrais, qui creu que les relacions interpersonals poden ser, en conseqüència, “el principal àmbit de la felicitat humana”. Així mateix, la presidenta del patronat de la Fundació Ajuda i Esperança va defensar la importància de la incorporació de “l'ètica de la cura en el nostre dia a dia”, una ètica que concentra la seva acció a crear condicions que facilitin el suport mutu i que ja posen en pràctica els 178 voluntaris que conformen el Telèfon de l'Esperança.