Imputats una zeladora i un metge de Crevillent perquè es van negar a atendre un veí que va parlar valencià

Un metge i una zeladora del centre de salut de Crevillent estan sent investigats pel jutjat d'instrucció d'Elx, acusats d'haver negat l'assistència mèdica a un pacient perquè “s'expressava en valencià i no l'entenien”. L'Audiència d'Alacant va ordenar al jutjat d'instrucció d'Elx admetre i investigar la denúncia per delicte formulada per un veí de Crevillent contra el metge i la zeladora de guàrdia que el dia 6 de gener de 2013 van denegar-li l'assistència mèdica per l'únic motiu de parlar valencià.

Segons un comunicat d'Acció Cultural del País Valencià, el pacient, amb símptomes de grip i febre alta, es va dirigir al seu centre de salut i va ser rebut per un vigilant de seguretat, el qual va introduir les seues dades al sistema i el va fer passar a la sala de consulta del metge de guàrdia. Una vegada davant del facultatiu i quan va començar a explicar-li el que li passava, el metge li va dir que no l'entenia, que per què no parlava castellà. Aleshores, el pacient va preguntar si hi havia cap altre facultatiu que el poguera entendre i el metge li va dir que no, que només estava ell i que no entenia el valencià, donant per finalitzada la consulta.

Burles

L'usuari aleshores demanà un full de reclamacions i el metge li va dir “vinga amb mi” i el va acompanyar a recepció on va demanar a la zeladora un full de queixes per al denunciant “perquè parlava valencià”. El full li va ser entregat per la zeladora mentre li deia: “Quina gràcia que vol que l'atenguen en valencià”... i tant la zeladora com el metge se'n van anar de seguida i es va quedar el pacient a soles i desatés en la recepció de l'ambulatori fins que en vista que ningú no li prestava el més mínim servei o atenció, se'n va anar.

Diligències

El jutjat d'Elx va rebre la denúncia i va acordar no admetre-la a tràmit. La inadmissió es va recórrer en apel·lació a l'Audiència d'Alacant i aquesta ha estimat que, en efecte, “sí que hi concorre l'element objectiu, que és la negativa a prestar al denunciant assistència mèdica pel fet d'utilitzar la llengua valenciana al dirigir-se al doctor denunciat, raó per la qual ha existit una discriminació lingüística no acceptable pel que disposa l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià conforme s'ha exposat, en una ciutat com Crevillent, on segons l'article 35 de l'esmentada llei és territori de predomini valencianoparlant, que ha produït una efectiva lesió en el seu dret a l'ús de la llengua valenciana i a la prestació del servei mèdic, per la qual cosa, en conseqüència, s'imposa que s'admeta a tràmit la denúncia i es practiquen les diligències sol·licitades pel denunciant i les que es consideren pertinents amb llibertat de criteri”.

La declaració com a imputats per delicte de discriminació del metge i de la zeladora va tindre lloc el passat 23 de maig i tot i negar parcialment els fets, sí que van reconéixer demanar al pacient que parlara castellà, al·legant no entendre el valencià i no practicar-li cap examen o exploració mèdica.

La instrucció de la causa continua i queden diligències d'investigació per practicar abans de concloure la investigació i passar a la fase de juí oral. El pacient discriminat està exercint l'acusació particular assistit per l'advocada d'Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro.

ACPV insta el president Fabra i el govern valencià a garantir el dret de tots els valencians a usar la seua llengua sense patir discriminacions, i més encara tractant-se de qüestions referides a la salut. Perquè, tal com aquest cas torna a posar en evidència, eixe dret no està garantit en absolut.

En aquest sentit, Acció Cultural, que té una llarga trajectòria de treball en favor dels drets lingüístics dels valencians, anima els valencians i valencianes que puguen ser víctimes de casos de discriminació lingüística a reclamar respecte als seus drets i, si és el cas, presentar la corresponent denúncia. “El servei jurídic de la nostra entitat és l'instrument al servei de la protecció dels drets lingüístics, i està obert a consultes per part de qualsevol ciutadà”, explica l'entitat en un comunicat.