L'èxode per la crisi s'accentua
El saldo migratori a Catalunya es manté negatiu per segon any consecutiu
L'any 2007, quan encara no hi havia crisi, van arribar a Catalunya 201.000 immigrants
L'any 2007 el paisatge de Catalunya era un mar de grues de la construcció en frenètic moviment, les oficines de l'atur eren oasis de pau on es registrava una escassíssima activitat (la taxa de parats era només del 5,6%) i els passos fronterers eren un no parar d'obrir i tancar barreres per donar entrada als 201.733 immigrants que aquell any van arribar al Principat. Un any més tard explotava la crisi i ara, transcorreguts set anys més, tots els paràmetres que mesuren els moviments poblacionals s'han convertit en un fidel reflex de la profunditat del sot en què ha caigut el país. L'última dada, feta pública ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), indica que el 2013 el saldo migratori del país era negatiu. La dada consolida la tendència iniciada el 2012, quan per primer cop es va donar aquest circumstància. I no només això, sinó que cada cop marxa més gent a l'estranger moguda per la impossibilitat de guanyar-se la vida aquí. L'èxode s'accentua.
En nombres absoluts, l'any 2013 van arribar a Catalunya 85.908 persones, mentre que les que van marxar a viure a l'estranger van arribar fins a 106.657. Aquest saldo migratori negatiu de 20.749 persones és substancialment més significatiu que els 6.300 ciutadans que Catalunya va perdre el 2012 després de sumar i restar les entrades i sortides de població que es van produir aquell any.
En nombres relatius, entre el 2013 i el 2012 el nombre de persones que van decidir marxar de Catalunya a l'estranger va créixer un 8%. La gran majoria d'aquests emigrants –poc més de 93.000– són ciutadans estrangers que haurien decidit tornar al seu país o provar sort en un altre per la impossibilitat de trobar feina aquí.
Entre els que fugen a l'estranger, creix any rere any el nombre de persones que han nascut a Catalunya. Es tracta de gent jove, majoritàriament d'entre 17 i 34 anys, personal en edat de buscar una primera feina que aquí no troben (l'atur juvenil a Catalunya supera el 50% en el col·lectiu d'entre 16 i 24 anys) o de consolidar una carrera professional que la situació del país no els permet.
A casa, tothom quiet
Les dades de moviment migratori fetes públiques ahir per l'Idescat revelen un fenomen que també lliga amb la situació de crisi econòmica que encara tenalla el país, i és la disminució de moviments interns de població. Hi ha menys activitat econòmica, menys possibilitats de trobar o canviar de feina, menys possibilitats de canviar de domicili, i això provoca que per tercer any consecutiu hagi disminuït la població que decideix canviar de municipi dins de Catalunya.
Aquest fenomen no es produeix només dins de l'àmbit català, sinó que també es consolida aquesta tendència pel que fa als moviments de població des de Catalunya cap a altres punts de l'Estat. Sembla evident, doncs, que els ciutadans que opten per canviar de domicili ho fan amb destinació a l'estranger, fugint així de les escasses expectatives que ofereix avui per avui no només Catalunya sinó el conjunt de l'Estat espanyol. Pel que fa al saldo migratori amb l'Estat, aquest va ser negatiu en 697 persones l'any passat. El País Valencià va ser la comunitat que més ciutadans va aportar a Catalunya, amb un saldo positiu de més de 500 persones, mentre que amb relació a les illes Balears el saldo va ser negatiu amb 541 persones.
En el capítol de les migracions internes, les comarques que reben més ciutadans són les de l'àmbit metropolità de Barcelona, excepte el Barcelonès. La més beneficiada va ser el Vallès Occidental, que l'any passat va tenir un saldo migratori net de 1.656 persones, seguit del Maresme, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. En canvi, el Barcelonès va ser la gran perjudicada, amb un saldo negatiu de moviments amb 4.644 sortides netes.
Un dels fets que criden l'atenció del comportament de la població és que els moviments migratoris beneficien els municipis mitjans. La gent marxa dels més grans i dels més petits. En aquest sentit, Sant Cugat del Vallès és el municipi que més persones va rebre el 2013.
LES XIFRES
Cens de carrers amb nom de dona
L'Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa el web www.carrersdones.cat, que té com a finalitat construir el mapa dels carrers de Catalunya dedicats a les dones. Amb el web es vol donar visibilitat a les aportacions que han fet i fan les dones a la societat catalana i promoure el reconeixement públic a través dels noms de carrers urbans.
En la presentació de la iniciativa, la presidenta de l'ICD va destacar que la nova eina “facilitarà que es detecti i es corregeixi la flagrant discriminació que representa que els personatges il·lustres d'una localitat siguin gairebé sempre masculins”. “Així evitarem que arribi el missatge simbòlic que les dones no són prou dignes de la memòria pública.” Montse Gatell va fer una crida als ciutadans a participar en la catalogació dels carrers. Es pot fer entrant al web i introduint els carrers que coneguin amb nom de dona.